Catalunya, i Terrassa especialment, pot estar orgullosa de tenir ciutadans i ciutadanes compromesos amb el seu entorn, que no giren l’esquena al món i s’impliquen per intentar millorar les condicions de vida del conjunt de la societat. Una tradició associativa de caràcter històric en tots els àmbits i la construcció i estructuració d’un tercer sector nascut des de baix i amb una forta implicació ciutadana testimonien aquesta voluntat de no resignació davant les realitats més crues.
Les entitats del tercer sector social tenen un paper fonamental en la prestació de serveis sovint públics d’atenció a les persones. Aquestes entitats aporten un valor afegit, que per la seva naturalesa civil ha ajudat històricament a innovar i a generar noves demandes ciutadanes d’atenció social i de salut. La seva naturalesa de base ciutadana, així com la seva vocació social, comunitària i no mercantil, ha generat una confiança ciutadana vers un teixit assistencial de primer ordre en àmbits on l’Administració no arriba directament.
En aquest sentit i per garantir la viabilitat econòmica de les entitats, Catalunya ha manifestat sempre la seva voluntat de gestionar els fons provinents del 0,7% per a programes socials, d’acord amb les competències exclusives que li atorga la Constitució espanyola en l’àmbit de les polítiques socials. En el transcurs dels últims anys Catalunya ha aportat el 25% de la recaptació estatal del 0,7% de l’IRPF per a fins socials, però només en rep anualment el 14% en forma de programes socials que tenen lloc en territori de Catalunya.
En tretze ocasions diferents en els últims vint anys, el Suprem i el Constitucional havien dictat sentències dient que l’Estat no és competent per gestionar i distribuir aquestes subvencions, sinó que ho han de fer les comunitats autònomes. Tot i això, el passat 17 de març, el Tribunal Suprem ha desestimat un recurs contenciós-administratiu de la Generalitat de Catalunya contra el reial decret que regula el sistema de repartiment estatal del fons a les entitats socials mitjançant el 0,7% de l’IRPF.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, ha rebutjat la sentència i ha exposat que suposarà que una seixantena d’entitats socials catalanes deixarien de rebre prop de 13 milions procedents dels fons de l’IRPF, ja que el model actual limita la distribució d’aquests ajuts a les entitats que siguin d’àmbit estatal, deixant fora les que actuen només en l’àmbit local o autonòmic i perjudicant les i els usuaris a qui atenen.
No compartim, com és habitual malauradament, una sentència del Tribunal Suprem recentralitzadora que perjudica directament les entitats socials d’àmbit local i autonòmic i el greuge que suposa el fet que Catalunya aporti en els darrers anys el 25% de la recaptació estatal del 0,7% de l’IRPF per a fins socials, però només en rebi anualment el 14% en forma de programes socials al territori català.
Tot el nostre suport a les entitats del tercer sector de Terrassa i de Catalunya i un reconeixement la seva tasca diària per contribuir a la garantia dels drets socials.
L’autor és el portaveu del grup municipal ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa
