Ahir va acabar el Saló de l’Ensenyament, on algunes universitats van presentar públicament els primers graus que s’impartiran en 3 anys, acollint-se així al famós decret "3+2" del ministre Wert.
Cal recordar que aquest decret va arribar sense cap tipus de debat ni consens amb la comunitat universitària i en un moment gens oportú, sense haver avaluat els resultats obtinguts en el procés d’implantació dels graus de 4 anys. Un canvi d’ordenació no està justificat si encara no s’ha pogut elaborar cap conclusió sobre el model actual 4+1 i suposaria un volum de feina en disseny de plans d’estudis que, amb les retallades pressupostàries i els acomiadaments, difícilment es podria realitzar de forma òptima.
Però les implicacions més greus d’aquest decret són aquelles que tenen a veure amb l’equitat, la igualtat d’oportunitats i el sistema públic d’educació universitària. I és que l’aplicació de graus de 3 anys suposa una devaluació del primer títol universitari i fa gairebé imprescindible l’estudi d’un màster. Cal tenir en compte que a Catalunya els preus per crèdit són els més alts de tot l’Estat, i que entre el preu del grau i del màster hi ha un increment tan important com inassolible per a molts estudiants. Per aquesta raó, la limitació de l’accés a estudis universitaris per motius socioeconòmics que avui dia ja s’està produint es veuria aguditzada de forma encara més intolerable. A més, aquesta reforma que fa compatible graus de la mateixa titulació de 3 i 4 anys facilitaria la competència entre les universitats privades i les públiques, doncs amb els preus públics de Catalunya el cost total d’un grau de 3 anys a la privada pot arribar a ser equiparable al mateix grau de 4 anys a la pública. Per tant, el que exigim és diàleg i consens amb la comunitat universitària en qualsevol canvi d’ordenació de plans d’estudis i el retorn dels preus públics als dels governs de Maragall i Montilla, quan l’accés a la universitat no depenia del nivell de renda de l’estudiant.
Cal garantir l’equitat i la igualtat perquè les qüestions econòmiques deixin de contaminar el debat acadèmic que la universitat necessita.
Els autors pertanyen a la JSC de Terrassa
