Ja fa molt de temps que es ve parlant de la necessitat d’una bona coordinació i cohesió de la diversitat cultural i associativa del nostre poble. Cada vegada que tenim eleccions municipals tots els grups polítics recordem la cultura. Tots ens afanem a parlar de la necessitat de tenir un espai polivalent, de la necessitat de fer coneixedors als vilatans, a les associacions i a persones involucrades d’una manera o altra en el nostre teixit cultural de la nostra diversitat i riquesa, més de la que segurament en som conscients. Però després passen unes eleccions i unes altres i unes altres, i sembla que res de res.
Enguany els resultats de les darreres eleccions podien esdevenir esperançadors: un equip de govern aparentment sense la majoria suficient per governar, en principi, s’havia de veure abocat a prendre consciència de les mancances que el nostre poble té i prendre les mesures a l’abast per anar donant solucions. Tant és així que ens vam posar mans a l’obra tots els partits polítics que conformem el Consistori actual, juntament amb la CAC (Coordinadora d’Acció Cultural, creada fa poc més d’any i mig per vilatans desvinculats de la política amb aquestes inquietuds).
Els primers passos, un cop confirmat que tots érem conscients de la necessitat de crear un Consell Municipal de la Cultura, van anar encaminats a fer el reglament. Van ser hores de debat, de treball. Tot plegat ens havia de conduir a la seva creació i presentació davant d’aquells que més havien d’estar interessats en ell. No obstant això, després de la presentació del CMC, del passat dilluns 22 de febrer, no puc per menys que sentir una enorme decepció. Tant de bo el temps me la faci esvair, però tinc la sensació que tot plegat ha esdevingut paper mullat.
La presentació havia de servir per engrescar el nostre teixit associatiu i cultural, tothom a Viladecavalls, en un projecte que havia de ser de tothom. La paraula "engrescar" era la clau. Però és evident que perquè això fóra possible era necessari que els responsables de la presentació creguessin fermament en el projecte, el coneguessin profundament i la seva il·lusió es transmetés.
La presentació del CMC es va iniciar poc després de les 8 del vespre, davant d’un bon grapat de representants d’associacions i particulars, a la sala de plens de l’Ajuntament. Va iniciar el parlament l’alcaldessa amb un discurs llegit. Tot seguit el tècnic de Cultura va passar als assistents un Power Point (presentació) que deixava regust que el CMC havia de servir per organitzar les festes que es fan al poble… Res a veure amb la imatge de CMC de què s’havia parlat. A continuació, per omplir un parlament que fins al moment havia estat pobre i fred, va participar la senyora Pietat Hernández, directora de Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, de Terrassa! Ciutat de 215.000 habitants! De veritat no podíem haver trobat algú que representés un poble que s’apropés més a les nostres dimensions?
Som un poble de 7.400 habitants, i així ho vam tenir en compte a l’hora de la redacció del reglament. Vam mirar el reglament de poblacions semblants a la nostra fins que finalment vam acabar adaptant a les nostres necessitats el reglament de Tiana, població d’uns 8.300 habitants. Te sentit, no? Jo almenys n’hi trobo. Possiblement ni tan sols hagués calgut portar ningú de fora a explicar-nos la seva experiència. Possiblement hauria estat suficient a explicar amb casos molt pràctics fins a on es pot arribar amb un CMC, amb l’objectiu d’aconseguir motivar els presents.
És evident que la posada en escena va quedar coixa per la manca de coneixement real del que s’havia tractat a les jornades de treball amb els diferents partits i la CAC, ja que tret del tècnic que en deu haver assistit a poc més d’un parell de reunions (doncs fa relativament poc que s’ha incorporat a la tasca) la resta de ponents no han format part de l’equip de treball. D’aquí es podria entendre que no sabessin que la necessitat que reclama bona part del món de la cultura al poble no és la de tenir un teatre que només cobriria les necessitats de les arts escèniques. El que es reclama és un espai polivalent on tingui cabuda tota la varietat de disciplines artístiques que hi puguin haver al nostre municipi.
Hagués estat bé transmetre que amb el CMC es pot aconseguir fer una molt bona divulgació de tot allò que cada entitat, associació i/o artista fan. Tant entre ells mateixos com als vilatans, com a fora del nostre poble. Quantes vegades no s’ha trobat una associació, per exemple, amb la necessitat de contractar una actuació determinada i no sa- bia a qui acudir, i resulta que molt probablement hi ha artistes al poble que la podrien cobrir?
Es podrien compartir inquietuds, mancances i es podria mirar de donar solucions. Es podrien fer tantes coses i, malgrat tot, la sensació que em va quedar és la del fet que es presentava un ens més, que vés a saber per a què serveix realment i que a sobre ja per començar només porta confrontació… Si pensem en el debat no gaire gratificant que l’alcaldessa i alguns dels assistents van mantenir després dels parlaments.
En fi, el temps dirà…, però a dia d’avui no ho tinc gens clar. El CMC necessita de la implicació dels vilatans per rutllar. Tant de bo se sentin motivats a participar-hi. Des de FEM Viladecavalls continuarem treballant perquè realment sigui possible un CMC eficient i eficaç, i es puguin dur a terme tots aquells objectius programàtics que ens vàrem marcar. Però és evident que per aconseguir les coses és necessari creure en el que fas i malauradament tinc dubtes sobre la capacitat de creure en el projecte de qui l’ha de liderar.
L’autora és regidora de Fem Viladecavalls
