Primer, l’Anna Riera va aconseguir que Zara eliminés un parell de maniquís anorèxics de la seva botiga de Terrassa. Va ser una gran victòria, a través del portal "change.org". Poc després, es va llançar amb l’objectiu que Zara oferís talles més grans, per a tot tipus de dones: anorèxiques, bulímiques, grassonetes, primetes, estandarditzades, atípiques… Es tracta de reclamar roba a partir de la talla 44, exactament. Sense oblidar que Zara (com tantes altres firmes) fa trampa amb les talles, cada vegada més petites i arbitràries: pateixen una mena de paranoia que els porta, per alguna raó, a ignorar la panxa immensa del seu president i a fomentar les microtalles. Una forma com una altra de dictadura estúpida, en nom de vés a saber quin suposat criteri estètic o mania persecutòria. Entre una campanya i l’altra, l’Anna s’ha fet un nom, catalogada ràpidament com una jove que planta cara a l’imperi mundial d’Inditex. Ahir l’escoltava a RAC1, tendra, tímida i valenta alhora, amb idees molt clares. Té mèrit, perquè ha fet el que havia de fer i ha captat perfectament el poder del consumidor en el món d’internet i les xarxes socials: les firmes poden motllurar molt millor els nostres gustos i desitjos, però nosaltres també podem aconseguir que les firmes escoltin el seu públic, siguin més transparents, juguin més net i es comportin de forma més responsable. És similar al que comença a passar a la política: hi ha nous instruments i per tant noves regles de joc. Això no ho canvia tot, però tampoc no ho deixa tot com estava: les empreses, els partits, les institucions, han d’anar amb més de compte. I desllindar el que no deixa de ser folklore digital del que són exigències raonables i raonades, com és el cas de la lluita per acabar amb la dictadura de les microtalles en el món de la moda. Una empresa pot fer la roba que vulgui però, si el seu objectiu és democratitzar la moda i arribar a tothom, no es pot permetre ignorar una part important del públic ni castigar la gent en funció de la seva suposada talla (insisteixo, sovint falsificada). Serà interessant saber com acaba la batalla de l’Anna. Difícilment guanyarà per golejada, però tampoc no perdrà del tot: hi guanyarem tots una mica. I li devem un just agraïment pel seu gest.
