Dissabte vinent celebrem la festa de sant Josep i aquest diumenge s’ha celebrat el Dia del Seminari perquè el dia 20 és Diumenge de Rams, pòrtic de la Setmana Santa. "Enviats a reconciliar" és el lema de la Campanya del Dia del Seminari en aquest Any Jubilar de la Misericòrdia.
El papa Francesc està impulsant una pastoral missionera amb la finalitat que l’Església surti a l’encontre de tots els homes. El sacerdot és enviat de manera especial per propiciar aquest encontre. Això vol dir, en primer lloc, passar d’una acció pastoral sedentària i estàtica a una altra oberta i dinàmica, més itinerant.
El treball pastoral ha de concretar aquest procés missioner permanent que vol anar vers tothom i arribar a tots i que es verifica en el desig d’arribar als darrers, als oblidats, que Déu no oblida mai. La vida de l’Església es realitza d’una banda vivint la comunió que congrega el poble fidel i, d’altra banda, vivint la missió que projecta vers el món. Per això a la nostra pastoral es dóna el doble moviment permanent d’anar vers les perifèries humanes i de reunir-se en el centre que és Crist. És el doble moviment de la missió i la comunió.
En aquesta pastoral missionera hem de ser conscients de la nostra pròpia pobresa, del propi pecat; hem de ser conscients que tots necessitem de la gràcia i la misericòrdia de Déu. Certament, hem rebut el do de la fe que ens il·lumina i ens sosté en la vida, i volem compartir aquest regal que omple de sentit la nostra existència. L’Església, seguint l’exemple del Senyor, practica la misericòrdia de Déu en dos grans àmbits: per mitjà de la presència afectiva i efectiva al costat dels necessitats i per mitjà del sagrament del perdó, de la reconciliació. El pecat és justament refusar la comunió de vida amb Déu i amb els germans. En definitiva, és refusar-lo a Ell personalment ja sigui d’una manera directa, ja sigui a través d’alguna cosa que no sembli directament contrària, però que trenca l’ordre establert per Ell. Pel pecat es trenca la unitat, l’harmonia de l’home amb Déu, amb ell mateix, amb els altres i amb la natura.
Ara bé, l’amor de Déu és més fort que el pecat. Davant de la situació de trencament interior, de nostàlgia de Déu; davant de la situació de fractura social a causa de l’egoisme, de l’odi, de la supèrbia, moltes persones senten un desig irrefrenable de guarir fractures, de cicatritzar ferides, de recompondre la unitat en totes les relacions. Aquest desig comporta en moltes persones una enyorança de reconciliació, malgrat que no ho expressin amb aquesta paraula. Fins i tot sense saber-ho l’ésser humà tendeix al retorn a Déu.
La reconciliació, doncs, ha de ser tan profunda com ho és la divisió. Serà eficaç en la mesura que arribi a aquell primer trencament que és l’arrel dels altres: el pecat. Déu envià el seu Fill, Jesucrist, perquè tot aquell que cregui en ell no mori sinó que tingui vida i en tingui a desdir i doni fruits de bones obres. On abundà el pecat sobreabundà la gràcia. Així l’ésser humà perdonat i agraciat amb el do de Déu no sols venç els obstacles, sinó que, a més a més, ha de progressar i fructificar en obres de justícia i de caritat.
El sacerdot està cridat a continuar la missió del Senyor: ser testimoni de la misericòrdia de Déu, que no vol la mort del pecador , sinó que es converteixi i visqui; la seva missió és construir en aquest món el Regne de Déu, Regne de justícia, de pau, d’amor i de gràcia. Us convido, doncs, a pregar una vegada més per les vocacions al sacerdoci en aquest dia.
L’autor és el bisbe de Terrassa
