►Emma Arquillué: Actiu i estudiant
Als 4 anys ella i la seva germana bessona, Irene, anaven a veure les estrenes teatrals del seu pare, Pere Arquillué, a qui admira profundament com a actor. “Des de molt petita que hi vaig. He vist molts muntatges diferents, dels quals sempre m’emporto memòries i lliçons, que m’han fet veure com és en realitat aquest món. Quan tenia 8 anys vaig decidir fermament que em dedicaria a allò que feien les persones a les quals ja admirava de molt petita.” La formació ha estat vital a la trajectòria de l’Emma i la seva intervenció en serials de TV3 va fer que es reafirmés en el seu propòsit de ser actriu. El 2012 va tenir l’oportunitat de treballar amb el seu pare a “Cyrano de Bergerac”, d’Edmond Rostand, en una versió d’Oriol Broggi, que conservava el classicisme de l’obra amb el vers i el vestuari d’època. Ara l’Emma ja té 20 anys i es dedica a la interpretació, tot i que continua formant-se. En aquests moments, cursa primer d’interpretació a l’especialitat de text a l’Institut del Teatre.
►Georgina Avellaneda: Campiona d’Espanya de BMX
Va ser Rita, una de les nenes mortes que residien a “El orfanato”, el film protagonitzat per Belén Rueda que el 2007 va estrenar Juan Antonio Bayona; la Bruna, la filla d’una de les parelles protagonistes de la sèrie “Ventdelplà” (2005), i va aparèixer a la coproducció “La mujer del anarquista” (2008). Una trajectòria il·lusionant per a una nena que residia a Ullastrell amb el seus pares i el seu germà Gabriel. Ara en té 17, estudia, ha participat en campionats catalans i espanyols de BMX (de fet, és campiona d’Espanya) i està desvinculada del món artístic i publicitari perquè s’ha dedicat plenament a la seva formació. “A més, quan vas creixent, les coses es compliquen. Hi ha gent cada vegada més preparada i els papers que ofereixen són molt diferents de quan eres una nena.” Ara bé, per a la Georgina, no va ser només una experiència gratificant. “Sóc una persona molt lluitadora per aconseguir el que vull i mai tiro la tovallola. Per això, penso tornar al món de la interpretació ja sigui fent pel·lícules o publicitat.” Guarda un bon record d’aquells anys, tant de la feina com dels companys i directors per als qui ha treballat. Una experiència molt més que gratificant.
►Erik Yanguas: La il·lusió per recuperar el somni infantil
Va créixer entre anuncis de televisió i campanyes publicitàries de moda. Als 3 anys el van inscriure en una agència per fer càstings i no va parar. El seu rostre va captivar els anunciants , com també la seva espontaneïtat i la capacitat per improvisar. Però els anys passen i ara l’Erik és un jove de 16 anys, que viu a Matadepera i estudia quart d’ESO. “Vaig deixar la interpretació fa uns anys per falta de temps”, comenta. Reconeix que guarda grans records de les seves vivències, sobretot quan va participar en petits papers als films “Los últimos días” (2013), amb José Coronado, Quim Gutiérrez i Marta Etura com a protagonistes; a “No me pidas que te bese porque te besaré (2008), el primer llargmetratge de l’Albert Espinosa, i la seva participació al musical “Los miserables” durant sis mesos, una experiència compartida amb la terrassenca Natàlia Serra. La seva decisió de deixar de banda el món artístic va venir motivada pel canvi de nen a jove. En aquesta etapa, ja no era tan fàcil trobar personatges d’anuncis per fer i el fet de ser adolescent va comportar el canvi de veu, amb la qual cosa el món dels musicals també es va veure restringit. L’Erik és molt sincer i reconeix que li faria il·lusió fer les coses que feia de nen, “però amb els estudis no és gens fàcil. No crec que em dediqui a la interpretació en un futur, però t’haig de dir que no és una cosa que descarti”, comenta amb confiança.
►Víctor Valdivia: De l’èxit de quan era nen a la vida anònima de joventut
Víctor Valdivia era el jove amb la carrera més prometedora de tots els nens que vàrem entrevistar al reportatge del 26 de maig de 2007. El 2006 es va estrenar “La educación de las hadas”, de José Luis Cuerda, on va treballar amb Ricardo Darín, i l’any següent va participar a les pel·lícules “Atlas de la geografía humana”, d’Azucena Hernández, i “Siete me-sas (de billar francés)”, de Gracia Querejeta. En Víctor tenia 9 anys, estudiava a l’escola de Sant Josep de Calassanç i mai s’havia plantejat estudiar interpretació fins que es va presentar a un càsting. La seva vida va canviar fins al punt que no descartaven que fos una jove promesa de la interpretació. Li valoraven la força de la mirada, la gestualitat i l’expressivitat. Unes característiques que van enlluernar directors, com José Luis Cuerda, que el va dirigir en el seu paper de Raúl en “La educación de las hadas”. En Víctor no va tenir cap problema a compartir opinions sobre les seqüències del film. Diuen que també va ser seleccionat per a la pel·lícula “El orfanato”, però que no va acceptar perquè era de por.
Han passat nou anys i ja ha estrenat la majoria d’edat. El seu entorn reconeix que “ara mateix està una mica retirat de tot això”. És l’única informació disponible d’un Víctor Valdivia que ha preferit quedar-se en l’anonimat. Ara ja té 18 anys i, potser, els seus interessos professionals queden lluny del món que va descobrir quan era un nen de 8.
