Després de més de cinquanta anys oferint estudis superiors a l’Escola Industrial, Terrassa va viure i veure el naixement de nous equipaments universitaris. L’augment d’alumnes va fer necessària l’existència d’una residència d’estudiants i, va ser l’any 1956 quan s’inaugurà el Colegio Mayor Alfonso Sala davant mateix de l’edifici de l’Escola Industrial. La residència podia allotjar a 125 estudiants, al personal directiu i al de serveis; la seva gestió va ser encarregada al Sindicato Español Universitario –SEU-.
El segon edifici va ser el destinat a Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Terrassa com a resposta al desenvolupament dels estudis en diverses branques i especialitats. Inaugurat el desembre de 1962 dins les seves dependències allotjà el primer centre d’investigació reconegut com a tal: l’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial.
El 10 de maig de 1972 les escoles d’Enginyeria s’integraven a l’Institut Politècnic Superior de Barcelona –l’embrió de la futura Universitat Politècnica de Barcelona-, les dues escoles de Terrassa deixaven de dependre, com havia estat fins aleshores, de la Universitat de Barcelona.
De forma paral·lela la crisi del tèxtil provocà un descens de les matriculacions en els estudis d’enginyeria; però, la mateixa evolució socioeconòmica va impulsar l’aparició de noves carreres: Òptica i Optometria, Fotografia, Multimèdia i Estudis Empresarials.
L’Escola d’Òptica i Optometria de Terrassa es va crear el 1977 amb l’objectiu de poder oferir aquests estudis a Catalunya ja que, en aquells moments, només s’impartien a Madrid. L’Escola es va allotjar a l’edifici històric d’en Muncunill –l’Escola Industrial- fins l’any 1993, en què s’inaugurà la seva seu.
Pel que fa a l’Escola de Fotografia era un centre docent universitari, administrat per la Fundació Politècnica de Catalunya, on s’impartien estudis universitaris que conduïen a l’obtenció del títol de Graduat en Fotografia i Creació Digital. També s’hi feien cursos de Formació Continuada dirigits a graduats i a professionals del sector de la imatge fotogràfica i postfotogràfica.
Multimèdia
A l’Escola de Multimèdia, creada i administrada en les mateixes condicions que l’Escola de Fotografia, s’hi impartia el títol de Graduat en Multimèdia per a dotar la societat de tècnics en microinformàtica.
El darrer dels centres adscrits a la UPC va ser l’Escola Universitària de Caixa de Terrassa. Els orígens de l’EUNCET els trobem a mitjans dels anys setanta però va ser al 1988 quan es féu el salt important en inaugurar-se un espai propi ubicat al Centre Cultural.
L’antiga residència d’estudiants, el Colegio Mayor, es va haver de tancar el 1978 en plena crisi del sector tèxtil i del descens de matriculacions. La Universitat i l’Ajuntament iniciaren negociacions per acordar l’ús que se li havia de donar a l’edifici i s’hi instal·là l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics durant uns anys. Posteriorment, la Universitat hi va allotjar els serveis administratius del campus de Terrassa. Actualment, la ciutat compta amb dues residències d’estudiants: des del curs 1996-1997 la Giralt i Serrà que va acabar resultant insuficient per satisfer tota la demanda d’allotjament i, des de fa poc més de dos anys, també l’edifici Hipàtia.
Un altre equipament essencial en un campus és la biblioteca universitària. L’actual ocupa una part de l’antic vapor Sala i està integrada dins la xarxa de biblioteques de la UPC. Compta amb més de 25.000 documents i un fons antic format, sobretot, per llibres de les especialitats tèxtil i paperera.
Aquest curs 2015-2016 a les cinc escoles que conformen el campus de Terrassa s’ofereixen estudis universitaris de grau i segon cicle, màsters, doctorats i formació contínua. Els àmbits de coneixement dels estudis de grau i segon cicle són els d’enginyeria espacial, enginyeria industrial, ciències i tecnologies de la salut, comunicació i mitjans audiovisuals, tecnologies de la informació i les comunicacions i gestió i organització d’empreses, amb un total de quinze graus i cinc titulacions de segon cicle. Dues d’aquestes formacions s’imparteixen en la modalitat de semipresencialitat. Els àmbits de coneixement dels màsters són: medi ambient, sostenibilitat i recursos naturals, enginyeria industrial, ciències de la salut, enginyeria aeroespacial i Erasmus mundus. Els de tercer cicle depenen de l’Escola de Doctorat i la formació contínua estan gestionats des de la Fundació Politècnica de Catalunya. Actualment, al campus de Terrassa també es pot cursar un diploma de tres cursos de durada pensat, exclusivament, per a persones més grans de 55 anys. És una iniciativa pionera i de les poques que existeixen, com a tal, a Catalunya.
La recerca és l’altre motor d’una universitat i d’un campus i, a Terrassa, hi ha trenta set grups de recerca amb quatre cents investigadors que treballen de manera habitual amb grups d’investigació d’arreu del món, publiquen els seus articles científics a revistes internacionals dels seus àmbits de coneixement i són membres de les principals associacions científiques i tecnològiques internacionals. La feina d’aquests grups de recerca té impacte en la vida quotidiana de tots nosaltres ja que permet avenços en el camp de la salut, del medi ambient, dels transports, en la construcció, l’agricultura, la indústria…, és una tasca que es fa per a què arribi al conjunt de la societat i aquest objectiu s’acaba assolint, en un moment u altre.
A data d’avui sabem que s’està treballant en el projecte de fusió de les escoles universitàries d’enginyeria, un projecte que es farà realitat durant el curs 2016-2017 i que marcarà una fita en l’esdevenir del campus i de la ciutat. El futur resta obert: els nous estudiants i investigadors seran els protagonistes d’aquesta nova etapa.
L’autora és historiadora
