Opinió

Punt i seguit

La companyia de teatre Punt i Seguit ens va oferir dissabte a la Sala Maria Plans "Lampedusa", una peça de teatre d’Anders Lustgarten, un dels dramaturgs britànics emergents les obres del qual ocupen la cartellera del Soho Theatre londinenc. El dramaturg anglès com a artista, com a persona d’idees, no pot estar d’acord amb la crueltat com es tracta des de la perspectiva europea la immigració massiva.

L’obra suposa una reflexió sobre la nostra societat, aquesta reflexió, la realitza a través de dos monòlegs entrellaçats. Un està interpretat per Stefano, Francesc Falguera, un expescador italià que ens diu que el Mediterrani, aquest mar de cultures i de rica vida marina, a l’actualitat està mort i que ara ell ja no pesca peixos sinó éssers humans, es guanya la vida rescatant els cossos dels immigrants que han mort fent el perillós viatge en vaixell des del nord d’Àfrica fins a Itàlia.

La visió que ens vol transmetre l’autor es completa amb el monòleg de Denise, Marta Bou, una cobradora d’una companyia de préstecs.

La pobresa i la desesperació dels éssers humans és el material dramatúrgic que utilitza el director de l’espectacle, Eloi Falguera, perquè el públic reflexioni en abandonar les seves butaques sobre aquest drama humà.

L’espectador ràpidament estableix connexions paral·leles entre Stefano i Denise, tots dos estan tractant amb persones que viuen la injustícia del repartiment de la riquesa al món capitalista en què vivim.

La vella Europa, l’Europa de la cultura mil·lenària, està podrida, ens diu el dramaturg anglès. El vell fantasma del poema de Rafael Alberti que galopava per Europa sembla que torna a galopar a les nostres consciències, la vida d’Modibo, Al Ousseynou Ndiaye, serveix de metàfora d’una realitat que el teatre posa sobre l’escenari. Aquesta és una de les velles funcions del teatre o la teatralitat, aquesta propietat humana que permet al subjecte observar-se a si mateix en acció, d’aquesta manera obres de teatre com "Lampedusa" tenen aspectes com l’artístic, l’educatiu, el político-social i el terapèutic. Una hora i quart que serveix per a tot això i que comp- ta amb la música de Saliou Diatta com a eix per marcar el temps de la representació.

La representació ens ofereix un escenari nu perquè res destorbi al missatge ideològic que ens llança: l’espectador davant l’actor; dos excel·lents actors, Francesc Falguera i Marta Bou. No hi ha una sola paraula d’aquests dos actors que no compti, que no estigui aquesta per pensar, no com un joc estètic, sinó com una lliçó d’ètica, que sembla dir-nos que no tot en la vida és una qüestió econòmica.

La producció compta amb el suport del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. Sens dubte aquest és el camí que ha de tenir un centre de producció, esperem que l’activitat tant de la Sala Maria Plans com del Caet continuï en aquesta línia de suport als grups teatrals de la ciutat de Terrassa.

To Top