Enguany l’Ajuntament de Terrassa dedicarà els actes commemoratius del Dia Internacional dels Drets de les Dones a les dones refugiades i exiliades. Pels informes dels organismes internacionals, sabem que el 75% de les persones que demanen protecció i asil són dones acompanyades pels seus fills i filles menors. Unes dones que pateixen les mateixes privacions que la resta de persones refugiades, però que a més estan exposades a tot tipus de violència durant el trajecte o en els camps de refugi. I és que les dones tenen més probabilitats de patir explotació sexual, de caure en les xarxes de tràfic de persones, de veure’s abocades a matrimonis forçats i en edats primerenques o a haver d’intercanviar sexe per aliments o seguretat per a elles i les seves criatures.
La vulnerabilitat de les dones, però, no comença en la seva condició de refugiades, sinó que l’exili augmenta els valors de les societats patriarcals.
Així doncs, cal ser conscients que moltes de les situacions de desigualtat que ja es produïen a les societats d’origen es veuen multiplicades per la manca de qualsevol dret legal o moral.
Aquesta dura situació, la van patir moltes catalanes durant la Guerra Civil. Moltes d’elles, vivint al camp de refugiats d’ Argelers, a Cotlliure i a tants d’altres llocs, van ser víctimes d’un oblit del qual no han sortit fins que fa pocs anys algunes historiadores les han rescatat del silenci i les han fet ben presents, relatant les seves experiències i les seves pèrdues. Pèrdues en plural, perquè la dictadura va portar por i misèria per a tothom, i per a les dones va portar, a més, un retrocés en els seus drets civils, polítics i personals, i en particular en el dret a l’escolarització, l’educació i la participació al mercat laboral.
Actualment, moltes dones procedents de Síria i d’altres països en conflicte estan trucant a les portes d’Europa. Som un poble que hem patit guerra i exili, i la nostra experiència hauria de servir per fer un exercici de solidaritat i tractar-les i acollir-les millor del que van ser tractades les nostres àvies i besàvies quan els va tocar viure una situació similar, l’any 39.
Tot i que hem fet grans passos cap a la igualtat, el dia 8 de març continua sent una jornada de reivindicació. Una jornada en la qual cal reclamar els drets socials, polítics i econòmics que tantes dones arreu del món – també a casa nostra- encara no han assolit. Les dades ens donen la raó: encara hi ha països que no reconeixen el dret a vot de les dones i en les societats més avançades en els drets femenins les dones continuem sent minoria en els òrgans directius de les empreses i en altres àmbits com per exemple la política, on només hi ha un 18% d’alcaldesses, un 34% de regidores, el 41% de diputades, el 38% de conselleres…
Com a societat, hem de seguir treballant per desemmascaren el masclisme. Perquè en la base de totes les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones, i de la violència estructural de la qual són víctimes, sempre hi ha el patriarcat i els estereotips sexistes. Un sexisme que és tan perjudicial per a les dones com per als homes, que encasella les dones en unes determinades professions i ocupacions, i que limita el desenvolupament de masculinitats alternatives, més igualitàries.
Aconseguir una igualtat laboral entre homes i dones continua sent un dels reptes que hem d’assolir. Actualment, elles continuen tenint més dificultats per accedir, per promocionar-se, per mantenir-se, per no patir assetjament sexual, per cobrar el mateix sou que un home a igual treball. I és que, recentment, un estudi ha alertat que la "bretxa salarial" entre homes i dones a Catalunya continua estant al voltant del 24%. És a dir, per fer la mateixa feina, les dones perceben un 24% menys de sou.
I en aquest 8 de març cal que tornem a demanar un pacte d’Estat contra la violència masclista. Perquè aquesta és una qüestió que no tolera matisos, és una qüestió que ens demana unitat i que junts i juntes afrontem aquesta xacra social que ens porti a l’eradicació de tota forma de violència.
En aquest Dia Internacional dels Drets de les Dones, reclamem un cop més la igualtat real i efectiva. Que el 8 de març ens serveixi per alçar la veu davant les injustícies; per transformar el nostre entorn en un espai on poder viure plenament com a persones; per desfer el gènere i convertir-lo en una oportunitat de vida i no pas en un motiu de discriminació. Només així avançarem com a societat.
L’autora és regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa
