Pedro García, 68 anys. Periodista esportiu radiofònic. Jubilat.
Ha canviat molt el periodisme esportiu en les últimes dècades?
Ha canviat en tots els sentits. Per exemple, ara s’hi destinen molts menys recursos humans perquè els costos es vigilen molt més i les tecnologies han avançat tant que ho permeten. Les agències ja et donen la informació, els talls de veu, les fotografies…
I els periodistes esportius tenen més limitacions?
I tant! Quan jo treballava podies anar a veure els entrenaments i decidies a quin esportista entrevistar. Ara els entrenaments es fan a porta tancada, els esportistes no estan al teu abast i el club decideix amb qui parlaràs. El futbol s’ha convertit en un negoci que mou molts diners.
Creu que ha canviat la manera de locutar dels radiofonistes?
Sí. Tu abans feies la teva narració i punt. Ara tenen mil interrupcions del periodista a peu de gespa, del tècnic que repeteix la jugada… A més ara els locutors narren des d’un estudi mirant per la televisió, no van al camp.
Veig que a l’esport que li ha dedicat més temps és el futbol…
És el que més m’agrada. No obstant això, també he fet bàsquet, hoquei, handbol…
Què ha significat per a vostè poder-s’hi dedicar?
Un privilegi. Crec que he estat al millor moment de l’esport català i espanyol: Barcelona 92, la gran etapa del Barça…
Expliqui’m com va començar tot…
Vaig començar amb 20 anys a Radio Joventud Sabadell. Després vaig anar a Ràdio Terrassa i al gener del 74 vaig començar a Ràdio Nacional d’Espanya.
Ha conegut personatges tan cèlebres com Koeman, Cruyff, Van Gaal o Schuster, entre molts d’altres. Algun que l’hagi marcat?
Cruyff. És un guanyador, un home fet a si mateix que va impulsar el Barça. Va aportar la seva genialitat i nous conceptes com el rondo, els espais reduïts i el planter.
