Mariví Pintó Soriano (51 anys) va ser una de les reines de la bellesa en la dècada dels anys vuitanta. La van coronar com a Miss Vallès i Miss Catalunya. Després d’uns anys com a model va treballar en qualitat de comercial venent serveis de seguretat. Avui dedica bona part dels seus esforços a lluitar contra el maltractament a les dones, una plaga que, malauradament, ha patit en persona.
Com recorda ara aquells anys en què va ser Miss Vallès i després Miss Catalunya?
En guardo un bon record. Un dels millors moments va ser quan vaig participar en el certamen de Miss Espanya, que va tenir lloc a Seva. Jo n’era la pubilla, perquè representava que “jugava” a casa, ja que era la miss local, la de Catalunya. Tothom s’ho va passar molt bé. A més, vaig participar en el llançament del Citroën BX…
Què va fer després de ser miss?
Doncs, vaig treballar molt com a model. Eren els anys forts de les passarel·les de moda, però hi havia noies més altes que jo (riu) i llavors vaig passar a dedicar-me a ser model de fotografia de roba interior i de bany. I així, fins que vaig complir 27 anys.
De ben segur que van ser uns anys molt intensos, oi?
Sí, però de seguida arriben noies molt guapes i més joves, i les exigències són cada vegada més fortes. I, a més, en aquells temps encara no hi havia “photoshop” (riu). Amb 25 anys d’edat, al món de la bellesa, les coses ja no són iguals que quan vas començar. Hi havia molt estrès, però vaig tenir la sort de poder anar al meu aire. Tenia un amic que quan em sortia feina li trucava i em portava amb el seu taxi allà on fos. Sempre anava de bòlit, fins i tot m’havia arribat a depilar a l’interior del taxi.
Què els diria, als joves interessats a treballar com a models?
Sempre dependrà dels ajuts que trobin i si són “top models” els anirà molt bé; si no, aniran fent, amb més o menys sort, fins que se’ls acabi. Aquesta professió és curta, dura només uns pocs anys.
I quan va deixar de ser model, a què es va dedicar?
Com que jo he estat sempre “callejera”, com deia el meu pare, vaig treballar com a comercial, és a dir, venedora. Vaig ser la primera noia que anava per tot Espanya oferint serveis de seguretat.
Però segueix vinculada a l’àmbit de la seguretat?
D’alguna forma, sí, perquè em van quedar moltes amistats al sector. Precisament, hi vaig entrar per una amiga que treballava com a vigilant de seguretat. A través d’ella em van proposar una feina d’investigació fora de Catalunya. Va anar bé i vaig passar a combinar la part comercial amb la d’investigació. Ara ja no m’hi dedico però, com que això és genètic, la meva filla gran, de 19 anys, vol fer cursets d’investigació. Tinc un altre fill, un noi de 13 anys.
La feina l’ha portat a viure a altres llocs?
Sí, ara torno a viure a Terrassa, però he viscut molts anys a Barcelona, a París i una temporada a Milà. Al Japó, hi vaig estar uns dies per un intercanvi quan feia de model. M’hi va portar una agència perquè sóc alta i donava una certa nota de color. No és broma, eh?
I, avui, vostè és una activista contra els maltractaments a les dones i els menors. Per quina raó ha pres aquesta opció?
Aquesta qüestió és la que més em preocupa actualment. M’hi estic implicant d’una manera activa perquè formo part d’un grup de persones que estem molt sensibilitzades en contra dels maltractaments. Jo, als meus fills, els he ensenyat sempre a ser respectuosos i tolerants, però em sap greu que a la televisió hi hagi tanta violència gratuïta. I això és el que veu avui la joventut. En canvi, per moltes campanyes públiques que es facin contra el maltractament, no hi ha ningú que es posi enmig de l’agressor i la dona quan aquesta rep.
Quines accions volen portar a terme?
Treballem amb en David Corpas, que ha desenvolupat una tècnica de defensa personal femenina que ensenya a repel·lir una agressió, sigui més o menys fort l’atacant. Es tracta que, a les dones agredides, els doni temps de fugir i també que aprenguin a detectar les actituds d’un possible maltractador. Lamentablement, els agressors són cada cop més joves.
On s’ensenyarà aquesta tècnica?
Ara per ara, en David Corpas està realitzant sessions a Sitges i Castelldefels. Entre finals de març i principis d’abril tenim previst fer-ne també a Terrassa, al col·legi de la Mare de Déu del Carme. Estem contents perquè ja tenim molts comerços col·laboradors i molta gent que s’hi vol apuntar.
Vostè ha patit maltractaments?
Sí, vaig tenir una experiència molt desagradable durant una temporada. Em vaig sentir molt sola i vaig comprovar com de malament s’entenia que jo fos maltractada. Ha passat el temps, però ho recordo com si fos ahir. Ara bé, em va servir com a lliçó de vida per entendre què era el que no volia que em tornés a passar.
