No és gens fàcil fer una anàlisi sobre l’ocupació i l’atur, donada la gran quantitat de dades, de mètodes de càlcul, de fonts estadístiques i de la mateixa naturalesa fugissera d’una realitat que no sempre es deixa atrapar. Només cal recordar que es calcula que hi pot haver entre un 20 o un 25 per cent d’economia submergida… Així doncs, tenim la taxa d’atur registral, la d’atur registrat, la taxa d’atur estimada, la que dóna l’Enquesta de Població Activa i més. Cal ser-ne expert, cal estudiar-ho amb calma per precisar bé de què es parla. No n’hi ha prou d’emborratxar-nos de números, sense saber ben bé de què parlem ni qui ens n’informa. Les fonts o els mètodes de càlcul són fonamentals, i qualsevol bona informació els ha de precisar. En tot cas, una bona anàlisi de com ha evolucionat el mercat de treball terrassenc des que les coses anaven bé, passant pels pitjors moments i fins ara que ja tenim una sèrie de xifres en la bona direcció, seria molt necessari fer-la, i fer-la bé.
Sabem, segons el Departament de Treball, que a primers de 2001 vam arribar a tenir una taxa d’atur registrat d’un 6,71 per cent, pràcticament la meitat de cinc anys abans. La xifra més baixa dels darrers vint anys, i potser més i tot. El 2008 ja l’havíem gairebé triplicat, i el 2012 ja estàvem al 24 per cent d’atur registral (una taxa no del tot comparable, però semblant). Aquest mes de febrer, tal com informava Diari de Terrassa, amb dades que també deuen ser del Departament de Treball, tindríem un 18,16 per cent d’atur registral (i un 16,84 per cent d’atur estimat), que podrien correspondre a les que teníem, aproximadament, el 2008. Diu que hi ha menys de 19.000 aturats. Potser sí, potser no.
Però, el cert, és que tot això no ens acaba de dir gran cosa. Necessitem saber, també, com ha evolucionat la població activa, tant si treballa com si està a l’atur. I això, en relació amb el conjunt dels habitants, i encara més particularment, amb els que estan en edat de treballar. I, l’interès de totes aquestes dades, el trobaríem no només en saber la xifra final, que pot ser enganyosa, sinó en veure com s’ha transformat aquest mercat: per edats, sexe, sectors, nacionalitat… En unes xifres que tinc a mà publicades per Foment de Terrassa, per exemple, sabem que, el gener de 2010, els aturats de més de 45 anys eren el 35 per cent del total, i el gener de 2016 ja eren el 50 per cent, mentre els menors d’aquesta edat, en el mateix període, han passat de gairebé el 10 per cent fins al 6 i mig. I sabem que, en aquests sis anys, l’atur registrat de les dones ja és el 54 per cent, amb un increment de gairebé 7 punts.
No és que vulgui embolicar la troca. Tot el contrari: urgeixo les autoritats municipals a fer públic un bon estudi sobre l’evolució del mercat de treball en aquest període de recessió econòmica, sense el qual ni es pot fer una bona diagnosi de la situació actual, i encara menys, ni es poden prendre decisions a mitjà i llarg termini en la bona direcció. Si és que aquests estudis ja estan fets, llavors prego que es donin a conèixer. Però tinc la impressió que massa sovint, aquí i arreu, s’actua sense perspectiva, tocant d’oïda i actuant de manera reactiva. Ja és hora de saber què ens ha passat de veritat. I de començar a posar-hi remei.
