El Festival de Jazz de Terrassa assoleix novament una xifra rodona: el seu trenta-cinquè aniversari. Per celebrar-ho, presenta una programació molt completa dins la qual destaquen importants primeres espases de l´escena. Trenta-cinc edicions, trenta concerts, quaranta activitats en paral·lel… Dos-cents mil i escaig euros de pressupost, dinou dies de festival i la constatació, cada cop més ferma, de què la ciutat s´entrega cada cop amb més entusiasme a què aquest festival continuï sent una part inalienable de la personalitat de Terrassa i una de les més grans contribucions a la vida cultural del país.
La programació del festival, tant l´oficial com la paral·lela, es desenvolupa enguany en vint-i-sis espais terrassencs i dos ubicats a Ullastrell, un altre símptoma de què aquest és un festival al qual participa tota la ciutat; el que els patrocinadors no han pogut fer més gran, ho ha fet la gent.
Per contribuir al fet que això fos possible, el festival ha estat introduint concerts i activitats pensats per a un ampli ventall de públic: el Pícnic-Jazz del Parc de Vallparadís, per a tots els públics; el “JazzJove Non Stop”, per a les noves generacions de músics; els tallers infantils o les activitats pedagògiques, per als nens i els joves; les sessions de cinema, per als aficionats al setè art; les exposicions, pels aficionats amb sensibilitat artística… En aquesta edició el pensament va a més amb la mirada posada cap a un altre col·lectiu, la gent gran, amb concerts organitzats amb la col·laboració de l´Obra Social “la Caixa.”
La Nova Jazz Cava (centre de pelegrinatge per a aficionats de tot el país) seguirà sent el centre neuràlgic, el cor d´aquest festival, acollint el nombre més gran d´activitats: una vintena d´actes que suposen més del trenta per cent de les propostes programades.
Mites històrics
Tota aquesta riquesa conflueix en el gruix d´una programació estel·lar dins la qual, un cop més, trobem els noms d´autèntics mites de l´escena (com Kenny Barron, Dave Holland o Gary Bartz) juntament amb músics europeus de volada (com Franco d´Andrea o Sylvain Luc), icones de l´avantguarda (com Ralph Alessi), referents de l´escena catalana i espanyola (com el “Jazzterrasman 2016” Carles Benavent, Jorge Pardo o Jordi Rossy), figures emergents (com Marco Mezquida, Lluc Casares o els músics de la Sant Andreu Jazz Band, inclosa Andrea Motis, celebrant el seu desè aniversari), valors en eclosió (com Cécile McLorin Salvant), representants de volada del món del blues (com Junior Watson) o veterans que el públic mai ha deixat marxar (com La Locomotora Negra o Pegasus)… Sense oblidar unes “jam sessions” que acostumen a incloure moltes sorpreses, i que en aquesta ocasió estaran dirigides per les formacions At Jam Quintet (amb un repartiment de jazzistes de nova fornada) i de JazzMan All Stars (on s´aprofita el mestratge d´en Pere Ferrer per presentar una actuació amb músics de diverses procedències.) Jazz en les seves diferents manifestacions, blues, aires de flamenc, soul…
Tot molt en la línia de les molt reveladores i emocionades paraules del multiinstrumentista de prestigi internacional Jordi Rossy durant la roda de premsa de presentació del festival d´enguany: “Voldria agrair al Festival de Jazz de Terrassa, un dels festivals més autèntics, no s´ha venut l´esperit, no ha volgut créixer per créixer… Ha estat molt obert i eclèctic però a la vegada ha estat a prop de les arrels i de l´essència del jazz. És un plaer, un orgull i un privilegi la seva existència. Recordo concerts de jazz, de Chet Baker, de Hank Jones, i tant d´altres que han estat realment un privilegi. Sense el Festival de Jazz de Terrassa la meva vida no seria el que ha sigut.”
Merescudes medalles de la ciutat
Dues personalitats artístiques íntimament lligades a la història del Festival de Jazz rebran el reconeixement de l´Ajuntament de Terrassa durant el transcurs d´aquesta gran festa musical. Seran Salvador Alavedra, l´artista autor de la imatge de l´edició d´enguany, mort l´estiu passat als 96 anys (la medalla per tant se li atorga a títol pòstum); i el trompetista Josep M. Farràs, figura cabdal del món del jazz a la nostra ciutat. El músic confessava fa uns dies que “fa un any que em volia anar retirant, però han anat sortint coses i això ha estat una sorpresa. Cada any actuo almenys un dia al festival i per a mi és un honor i una alegria aquest reconeixement. Però jo estic al jazz per passar-m´ho bé, mai he estat professional”, assegura.
