A cavall entre el segle XIX i XX, Terrassa era una ciutat clarament industrial on el component de classe social va marcar el caràcter del seu associacionisme. La burgesia i la classes populars van tenir les seves pròpies organitzacions, societats i associacions. A nivell cultural la burgesia de la ciutat es trobava al Círculo Egarense, que després d’anys de funcionament va prendre el nom de Círcol Egarenc fet que portà a un grup de membres a deixar l’entitat i a fundar l’any 1920 el Gran Casino que agruparia els sectors més conservadors.
A nivell obrer, com que moltes de les mancances de la societat no eren cobertes per l’administració pública, va existir una acció col?lectiva i de treball voluntari que va donar lloc a moltes associacions. Una de les primeres i que encara avui existeix va ser el Centre Excursionista de Terrassa, fundat el 1907, amb l’objectiu de la pràctica de l’excursionisme i l’alpinisme.
D’aquesta època cal remarcar les associacions corals, Societat Coral Joventut Terrassenca (Coro Vell), la Societat Coral La Llanterna i la Societat Coral Els Amics. Qui també va tenir un paper molt important va ser l’Escola Choral. A principis dels anys trenta, trobem una quinzena d’entitats relacionades amb el cant coral. Igualment trobem associacions específicament carnestoltenques com La Sabata, El Barret, o La Barretina.
Terrassa des de finals de segle XIX va tenir una colla de nans o capgrossos, sent molt popular durant els primers anys del segle XX. L’any 1919 es va crear una colla bastonera que va ballar fins el 1956, posteriorment l’any 1981 torna a crear-se una colla de bastoners a Terrassa.
Associaciones catòliques
També en aquella època trobem associacions lligades al catolicisme i que van tenir un paper molt important, com la Joventut Catòlica com a exponent d’ associacionisme catòlic recreatiu i cultural que va donar lloc posteriorment al Centre Social Catòlic.
L’any 1927 va néixer Amics de les Arts i un any més tard es va constituir el Foment de la Sardana de Terrassa, l’entitat que a partir de llavors i fins a l’esclat de la Guerra Civil organitzarà la majoria dels actes sardanistes. Després de la guerra, podem destacar l’agrupació Folklòrica Amunt i crits, pionera des de 1948 en la ballada de sardanes i l’Agrupació Sardanista d’Entitats Recreatives de Terrassa (ASERT), fundada el 1963.
Fins a la Guerra Civil, Terrassa bullia amb desenes d’organitzacions i entitats que donaven vida i alegria, però a partir de 1939, amb l’ocupació de l’exèrcit franquista es va iniciar una nova etapa. Aquelles entitats, més identificades amb els valors democràtics de la República, del catalanisme, de les esquerres, de l’anarquisme i del laïcisme, van ser prohibides i clausurades i d’altres van deixar d’existir per les dures condicions de vida de la postguerra, o bé per la desaparició dels seus integrants a conseqüència de la guerra, l’exili, la repressió o la presó.
A partir de 1939, la vida social dels terrassencs i les terrassenques, es va transformar i coses tant quotidianes com entretenir-se, ballar o fer esport va passar a estar controlat amb mà de ferro per les autoritats franquistes i amb un absolut espanyolisme, sense cap mostra de catalanitat. En el mon associatiu, com a la resta de la societat, la dictadura franquista va exercir un control absolut. Des del Govern Civil es demanaven els antecedents polítics i socials dels components de les juntes directives, i tothom que tingués un càrrec havia de mostrar la seva adhesió i fidelitat al nou règim polític.
El mateix franquisme dins la Falange va organitzar la vida cultural i dins d’aquesta hi havia una Secció Femenina on s’instruïa a les noies joves sobre com ser bones espanyoles, bones esposes i bones cristianes. En l’àmbit cultural es va preocupar per mantenir tradicions espanyoles en diversos àmbits, com la cuina o els balls regionals. Després hi havia el Frente de Juventudes, que organitzava campaments i desfilades militars pels nois, a més d’ensenyar la doctrina feixista i espanyolista.
D’entre les entitats que van reprendre les seves activitats trobem els Amics de les Arts, que es va convertir en una secció d’Educación y Descanso, organisme que depenia de la Falange i que es dedicava a activats esportives i culturals. El 1966 dins els Amics es produeix un fet important en la vida cultural de Terrassa. es fusionen amb l’entitat Joventuts Musicals i, a partir del 1971, organitzarien un Club de Jazz que posteriorment donaria lloc al Festival de Jazz de la Ciutat, que s’hi organitza anualment des del 1982.
La Societat Coral els Amics i el Centre Excursionista de Terrassa, també van ser dues entitats que van prosseguir amb les seves activats, igual que el Gran Casino, que es va convertir en el centre de trobada i esbarjo de les principals famílies benestants de la ciutat i addictes al franquisme, tot organitzant balls, banquets, concerts, etc.
Les entitats vinculades a l’Església van ser les que van viure una situació molt favorable. En aquest sentit destaquem els grups de joves de diferents parròquies d’Acció Catòlica, una entitat que com el seu nom indica divulgava la doctrina social de l’Església, i que va tenir una important presència pública durant els anys 40 i 50. El Centre Social Catòlic va incrementar el seu nombre d’activitats, i per exemple, organitzava la cavalcada de reis, els pastorets per Nadal i va crear, l’any 1951, la figura del Patge Xiu-Xiu. Des del Social, també es feien obres de teatre i L’any 1967, va inaugurar el Regina com a sala de cinema i teatre.
Postguerra
Durant els primers anys de la postguerra trobem el Centre Parroquial de Sant Pere, destacant les seccions d’esbart i teatre. Cal esmentar que des de 1966 van organitzar un concurs de teatre amateur que ha arribat fins l’actualitat. Una altra entitat vinculada a les parròquies és l’Agrupació de Pessebristes, que des de 1943 presenta cada Nadal exposicions de pessebres als locals de la Basílica del Sant Esperit i col·labora amb el pessebre al Raval.
D’altra banda, trobem que algunes entitats que durant el franquisme, van arribar a ser centenàries organitzant fites importants. L’any 1958, la Societat Coral Joventut Terrassenca va celebrar el seu centenari, tot mantenint ben actives les seccions de cant coral, cultura, excursionisme, cinema, etc. També Així el Casino del Comerç, que datava de 1860, es va consolidar com a centre d’esbarjo i de vida cultural de les classes mitjanes i populars.
En la Terrassa d’aquells anys, també trobem agrupaments escoltes. En arribar la Guerra Civil es van fusionar els Escoltes de Catalunya amb els Boy-Scouts de Catalunya i entre d’altres activitats preparaven paquets per enviar al front. Després de la guerra, hem d’esperar fins l’any 1948 per tornar a trobar activitat d’aquests grups. En cases particulars es reuneixen els antics responsables d’aquests grups escoltes amb nous joves que desitgen recomençar l’activitat. Un petit grup demana d’entrar a Acció Catòlica i aconsegueix fins i tot la cessió d’un local al carrer del Racó. Aquest és l’inici del nou agrupament “Font i Seguer”, que recupera el nom d’un agrupament nascut l’any 1933. Durant la dècada dels cinquanta, el moviment escolta creix i a Terrassa es creen nous agrupaments a Sant Pere i als Escolapis i a la Sagrada Família. Posteriorment trobem els agrupaments Mossen Homs i Pau Casals, que es fusionarien en l’agrupament Torrent de les Bruixes.
A meitat del segle XX, trobem una sèrie d’esbarts que comencen les seves activitats a la nostra ciutat, el 1958 l’Esbart Egarenc, el 1962 l’Esbart de Terrassa. Posteriorment trobem l’Esbart Dansaire del Vallès, el 1984.
Una nova entitat fundada durant el franquisme, concretament l’any 1967 i ha esdevingut el lloc de reunió i conservació del patrimoni fotogràfic de la ciutat és l’Arxiu Tobella.
Pel que fa a l’oposició política del règim, qualsevol mena de protesta era reprimida, malgrat tot es van poder fer certes coses. L’any 1946 es va crear l’Associació Ambrosiana i durant la seva breu existència va organitzar actes semi-clandestins i conferències en llengua catalana. Cap a finals dels anys 60, un grup de persones preocupades per la cultura i la llengua catalanes, i davant de la repressió que patia Catalunya, varen decidir, a iniciativa particular, crear una comissió que es dediqués a l’ensenyament de la llengua catalana, esdevenint l’embrió local d’Òmnium Cultural, entitat que per primera vegada des de la Guerra Civil, va aconseguir portar la llengua catalana a les escoles l’any 1971.
Pel que fa a la cultura popular va tenir una revifalla important a finals de la dècada dels anys setanta. Així els gegants i capgrossos, bestiari i colles de diables i grups de música i balls tradicionals van viure una època d’esplendor que semblava que s’estava apagant a principis de segle XXI, però actualment existeix la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional de Terrassa, que aplega una trentena d’entitats, amb l’objectiu de col·laborar més estretament per promoure la cultura tradicional terrassenca.
La democràcia va portar també una revifalla del carnestoltes i gràcies a La Societat de l’Embut són diverses les entitats que han fet de la rua de carnestoltes un ric esdeveniment, destacant La Llanterna i el Porronet.
El fet casteller
Dins dels grups de cultura popular, cal fer esment important al fet casteller. Els castells no han estat una activitat pròpia de Terrassa fins fa pocs anys. Tradicionalment, durant les primeres dècades del segle XX, s’havien fet actuacions castelleres a Terrassa a càrrec de colles provinents del sud de Catalunya. La creació de la primera colla castellera terrassenca es va gestar el juny de 1979, quan un grup de joves vinculats al Centre Excursionista de Terrassa, van fer les primeres construccions humanes constituir la colla castellera dels Minyons de Terrassa.
L’any següent naixien els Castellers de Terrassa, al mateix temps que s’iniciava una intensa rivalitat entre les dues colles locals que impulsaria l’assoliment de grans fites. Els Minyons de Terrassa han assolit castells insòlits i inèdits de 9 i 10 pisos i les seves extraordinàries actuacions que han tingut lloc els últims anys han acabat donant un prestigi molt destacat a Terrassa dins el món casteller.
L’autor és historiador i membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
