No buscaré definicions de grans pedagogs per definir el fet educatiu que cada dia es dóna al nostre voltant. L’educació és quelcom que està en boca de tothom i per tant és un concepte social.
Cada societat educa en els valors que la fonamenten. Aquests valors poden ser competitius o poden ser cooperatius. A mi, m’agrada més l’educació des del punt de vista cooperatiu, i per tant inclusiu, on totes i tots en som responsables i on totes i tots hi tenim un lloc.
La inclusió com a opció social, és a dir com un valor a desenvolupar, requereix d’un canvi personal de valors i creences que ens han de permetre avançar cap a una educació de qualitat per a tothom. Des del 0-3 també.
Així doncs tractar les necessitats educatives especials en una societat on cada persona té el seu lloc i el seu reconeixement és la perspectiva amb què m’atreveixo a escriure aquest article. La meva experiència d’inclusió educativa ve de lluny i, sense donar noms per no ofendre ningú, ha passat per diferents fases.
Quan vam començar amb una aula d’integració a les escoles bressol municipals, vam iniciar un llarg camí de reflexió i de canvi. Per sort, els projectes i les idees evolucionen i es transformen fins a trobar la seva pròpia essència.
Durant aquest temps hem valorat sobretot la integració i la inclusió com a termes no excloents, però de perspectiva educativa diferent. No es tracta de trobar un lloc on incorporar al sistema els "diferents", sinó de construir un sistema capaç de donar resposta a les necessitats de tothom.
Primer compartir, integrar; després, entendre i acceptar, i finalment incloure, "formar part de…". I "formar part de" vol dir també intencionalitat i voluntat de fer-ho.
Així doncs el projecte d’integració d’una aula d’infants amb necessitats educatives especials en una escola bressol ha evolucionat cap a una aula inclusiva on els infants conviuen amb normalitat.
Aquesta aula inclusiva està ubicada a l’Escola Bressol Municipal Somriures amb un projecte compartit amb l’Escola d’Educació Especial el Pi. L’EBM Somriures té un projecte pedagògic basat en l’educació respectuosa, plantejament que respecta l’evolució individual de cada infant i li permet desenvolupar-se en llibertat seguint el seu propi ritme personal. Tracta els infants amb respecte, com a persones amb drets i deures, i accepta les seves individualitats oferint-los en cada cas el millor entorn educatiu.
El meu dubte és: on els infants amb necessitats educatives especials trobaran un entorn millor que en una escola on el plantejament global de l’escola està basat en el respecte a l’evolució de cada infant? Des d’una perspectiva sistèmica, només cal ressituar cada una al seu lloc perquè el sistema funcioni. Si l’objectiu de l’aula inclusiva és integrar, no cal esforçar-se massa més. Busquem un espai on aquests infants, amb els professionals que els acompanyen, comparteixin estones, activitats…
Si l’objectiu és incloure cal una reflexió diària sobre què fem com a grup, quines situacions de joc proposem, quin tracte donem a cada infant i com aconseguim que tots els infants de l’aula es mirin entre ells i s’estimin. I com aconseguim que les diferents educadores comparteixin les seves experteses, i es mirin tots els infants de l’aula sense diferències, amb el mateix nivell d’afecte que tots ells i elles es mereixen.
No oblidem que l’afecte està en la base de tots els aprenentatges i que la inclusió és una forma de pensament que no es redueix al domini d’unes tècniques concretes per a un tipus d’alumnat concret.
Només és una reflexió de què em sento orgullosa, per mi, pel meu equip de gestió i per les professionals que treballen a l’escola bressol, que treballen amb responsabilitat i fidelitat al projecte d’educació respectuosa i inclusiva.
Em reitero a no citar grans savis, ni pedagogs, ni autors sobre el tema, que n’hi ha molts i que evidentment han deixat empremta en les meves paraules, però les professionals que treballen a l’escola bressol, en aquesta aula inclusiva, tenen la formació específica per fer-ho. S’han format en el tractament de la diferència, de les necessitats educatives especials, des d’una perspectiva sistèmica, i han avançat en idees i en projecte.
Només des de l’evolució de les pedagogies i dels projectes serem capaces d’avançar cap a l’escola inclusiva. Per poder incloure, primer hem d’aprendre a mirar, a acceptar i a respectar.
Respecte, respecte i respecte està en la base de les tendències pedagògiques que, almenys en intencionalitat verbal, volen incloure els infants amb necessitats educatives especials, els infants diferents, en aules on la normalitat sigui la pauta per a la seva vida.
