Delphi ja no pot ser una més, el Vallès Occidental no pot permetre’s suportar la caiguda d’una indústria pura de 540 treballadors més els indirectes perquè fa massa anys que el Vallès suporta punxada rere punxada a la medul·la del seu desenvolupament econòmic.
Més enllà de les protestes, de la mobilització dels treballadors i treballadores, ha d’haver-hi una política industrial del territori que vagi més enllà de les escenificacions de solidaritat o de condemna a una decisió, que es produeix a milers de quilòmetres, segurament en un camp de golf, de deixar morir d’inanició el que per a ells és un puntet en la immensitat del món, però que per a nosaltres són 540 famílies, un pol important d’activitat industrial i un dels pocs referents d’ocupació metal·lúrgica que queden a la comarca.
La política industrial hi és, el consens hi és, el treball està fet, l’instrument per afrontar una segona reindustrialització del territori que actuï de fidelització i d’incentiu de noves inversions hi és. La declaració del Vallès Occidental del 30 d’abril de 2014 a la UAB "Cap a la segona reindustrialització" i la concreció de mesures presentada el 23 d’abril de 2015 a la UPC amb un consens inèdit a Catalunya i l’Estat espanyol és el punt al voltant del qual tots els agents territorials signataris (ajuntaments, universitats, cambres de comerç, patronals, sindicats, col·legi d’enginyers…) hem de desenvolupar unes mesures i una estratègia que creï el marc objectiu tant per atraure inversions com perquè no abandonin el territori.
La immensa majoria de les treballadores i treballadors de Delphi són ciutadans del Vallès Occidental, de Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Terrassa, Sabadell, etcètera. És una indústria arrelada al territori més enllà de qui n’és el propietari. L’objectiu principal és cercar la inversió perquè l’activitat tingui continuïtat i això requereix la complicitat i el treball de tots.
L’estratègia ha de ser conjunta, ja que l’impacte del problema o tancament d’una indústria o centre d’activitat econòmica van més enllà de la pròpia localitat; Delphi va més enllà de Sant Cugat del Vallès; el magatzem de Lidl a Montcada i Reixac que ocupa 800 treballadors i que necessita una ampliació on hi ha un semiabocador que està qualificat de "corredor biològic" (?) i que significaria la creació de 400 llocs de treball més va més enllà de Montcada i Reixac ja que ara perilla la continuïtat de tot el centre logístic no només al Vallès Occidental sinó a Catalunya, o el problema de CSA Castellón Automotive va més enllà de Ripollet, i així podem continuar, arribant a la conclusió que només la política industrial conjunta pot frenar i revertir aquesta tendència, i les bases hi són.
Un cop ja han finalitzat totes les conteses electorals que han mig paralitzat les institucions durant el 2015, és moment de reprendre les accions d’aquest gran pacte "Cap a la segona reindustrialització", que se’n constitueixi el grup director, que ho coordini el Consell Comarcal i que es comencin a implementar les mesures contingudes i esdevingui el gran instrument de concertació al territori del Vallès Occidental, que signifiqui el punt d’inflexió d’una caiguda d’activitat industrial que fa massa temps que dura.
L’autor és secretari comarcal d’UGT Vallès Occidental
