Andrés Chamarro és professor de la Facultat de Psicologia (UAB) i expert en l’efecte que tenen les noves tecnologies en les persones
Actualment se’n fa un ús generalitzat, del mòbil. Vol dir que tots hi som addictes?
No, senzillament és una tecnologia que s’ha implantat massivament. És una cosa més. La preocupació rau a les generacions que tenen 40 anys i més perquè han vist com de sobte la seva vida ha canviat. En canvi els nens nascuts a partir del 2000 no entenen la vida sense tecnologia. I ambdós, pares i fills, la utilitzem tot el dia.
El WhatsApp és immediatesa, que es pot traduir en control, dependència… Cal fixar-hi límits?
És una app que multiplica la capacitat de comunicació i hi ha gent que se sent preocupada perquè no pot atendre tot aquest flux. Això ja es va viure amb els ordinadors: per descobrir les seves potencialitats s’havia de fer un aprenentatge intens. En aquests moments crec que els adults podem regular l’ús del mòbil ja sigui apagant-lo a la nit o no utilitzar-ho quan estem a taula. Cal fer un esforç personal per marcar els límits.
Vol dir que som a temps de marcar pautes de comportament per evitar que el mòbil “se’ns mengi”?
Sí, però no és fàcil perquè el nostre món és tecnològic i els mòbils són ordinadors de mans. A més, tot avança a molta velocitat i quan controlem l’ús d’una tecnologia n’apareix una altra. Això passarà dintre d’un parell d’anys amb els “Wearable” i generarà, de nou, tot un problema d’adaptació. Amb l’afegitó que hi haurà gent que perdrà el ritme… El dia té 24 hores que dediquem a les relacions personals i a les pantalles, com a eina de comunicació, oci, feina, relacions de parella… I això requereix temps que es resta d’altres activitats.
Com veu el futur?
Bé, perquè el món ja ha canviat i la carrera tecnològica és imparable. No hi ha marxa enrera. Al contrari, els canvis seran constants. El mòbil ja és arreu i no marxarà. Això sí, cal entendre quan convé utilitzar-lo i quan no perquè és un aparell amb una potencialitat enorme perquè els smartphones són ordinadors.