El motor que mou i dóna títol a aquest espectacle és una cançó d’un cantant francès desaparegut, André Robert Raimbourg (1917-1970), conegut amb el sobrenom de Bourvil, a més de cantant va ser actor còmic. Aquesta gasolina mou un grup de joves actors, la jove companyia Cia Cocotte, dirigits per Joan Cusó, que posen en escena "Les rois fainéants". Amb aquesta obra de teatre gestual apareixen personatges agradables, de vegades una mica ximples o ingenus, com aquells que va representar Bourvil, personatges que encarnen persones honestes de bon cor i de comportament simple.
L’espectacle és una bella sorpresa. Una obra deliciosament absurda i burlona. Feia temps que no reia tant amb una companyia jove. Cia Cocotte neix l’any 2014 a Terrassa, just a la presentació d’aquesta obra col·lectiva de creació a la Sala Maria Plans. Després d’un depurat procés de treball basat en la improvisació en el món del gest i dels objectes, sis estudiants de tercer curs de l’Institut del Teatre (ESAD) són els actors d’aquest espectacle insòlit, misteriós i inquietant, que ens fa reflexionar sobre moltes coses, entre elles la rutina a la feina. Pensem que la Sala Maria Plans, com el Teatre Alegria, hauria de produir moltíssims més espectacles d’aquest tipus, al nostre pensar són dues sales infrautilitzades que haurien de ser veritables fàbriques de producció.
Un exemple, el vam tenir amb el fantàstic treball que va fer durant anys a Terrassa Agustí Humet amb la seva fórmula "l’Institut proposa", que va aconseguir crear un nucli d’espectadors setmanals que venien a veure teatre a la Sala Maria Plans; no convé oblidar aquelles persones que han fet coses importants per a la ciutat. Una fórmula d’èxit que servia perquè el motor del teatre creatiu i imaginatiu tingués un escenari on representar-se i on la fàbrica dels espectadors creixés cada dia, un dels grans reptes dels centres de producció teatral, crear nous espectadors. Sempre es podrà argumentar en època de crisi que no hi ha prou diners, però com ha demostrat la història del teatre no van ser els grans moments d’esplendor econòmica on van aparèixer els grans dramaturgs, molt al contrari, les èpoques de crisi i la manca de recursos sempre van ser aliades de la imaginació i dels creadors, s’han de posar sobre la taula solucions, caps pensants han de deixar enmig de la taula els seus cervells perquè aquests fabriquin en una pluja d’idees que no suposi el malbaratament econòmic i sí una bona inversió en la cultura de tots.
L’espectacle, l’hem pogut veure a la Seca Espai Brossa, on Clara Algaba, Lucas Escobedo, Berta Graells, Raquel Molano, Borja Nieto i Pi Steiner ens van descobrir que a mesura que ens movem a través de les petites i múltiples tragèdies inscrites en l’essència del que és comú i corrent se’ns van revelant als espectadors significats rics en matisos.
