Quan parlem d’aigua, parlem de dret humà i de la nova cultura de l’aigua.
La Taula de l’Aigua té un posicionament ideològic, clar que sí! Defensa la gestió pública amb control de la ciutadania. La taula està convençuda que la gestió pública pot ser eficient, eficaç i més justa que la privada, perquè si l’aigua es gestiona des de la pública hi ha una distribució de la renda que mira l’interès general, i no s’han de repartir dividends, perquè ja no es valora en termes de guanys sinó en termes de millorar el que és el comú.
Les posicions que defensen la gestió privada o la gestió mixta, que no deixa de ser una privatització encoberta, també tenen una clara ideologia. Defensen el mercat com a garantia de la millor opció i defensen l’obtenció de beneficis encara que el bé sigui l’aigua.
Cadascú defensa una o altra opció en funció de les seves idees i això és legítim. Per què tanta por a les idees? A la paraula ideologia se l’ha carregat amb un signe negatiu que no hauria de tenir. Precisament els ideòlegs de privatitzar-ho tot, fins i tot els serveis més essencials, són els que ens volen fer creure que no en tenen, d’ideologia, i s’omplen la boca de vocables com eficiència i coneixement, com si aquests fossin patrimoni seu.
Ciutadania de Terrassa heu de saber que la gran capital, París, on estan les seus de les grans multinacionals de l’aigua, va municipalitzar el servei d’aigües fa uns cinc anys, amb un gran èxit de gestió, aconseguint tenir en compte aspectes tan importants com una gestió ecosistèmica molt més completa que quan la gestió obeïa a criteris purament crematístics.
La taula no ens posicionem contra cap empresa privada. Fins i tot podem reconèixer les coses que s’han fet bé, i afirmem que pels serveis prestats ja han rebut amplis i sucosos beneficis, com demostren els comptes empresarials. Afegir que totes les activitats promogudes des de la Fundació Mina dirigides a la ciutadania surten del rebut que paguem entre tots.
A més, és que el debat no és aquest. El debat va més enllà: defensem que amb l’aigua no s’ha de fer negoci perquè la considerem un dret humà, un bé comú, i mai una mercaderia. I defensem una gestió integral de l’aigua en la defensa dels ecosistemes naturals i els socials. Parlem de la nova cultura de l’aigua, que va molt més enllà de l’aigua que arriba a les nostres aixetes.
I, una darrera cosa, el servei d’aigües constitueix un monopoli natural, només una empresa pot gestionar el servei, així la sacrosanta competitivitat que ofereix el mercat com a avantatge no es pot aprofitar. Millor en mans del gestor públic sota control ciutadà i amb criteris de sostenibilitat i servei, més enllà de la voluntat de fer diners de forma segura. Naturalment la nostra idea defensa mantenir el personal laboral que porta actualment la gestió i només canviar la direcció en aquesta nova empresa pública que seria Aigües de Terrassa.
L’autora és membre de la Taula de l’Aigua de Terrassa
