Treballar als Estats Units. Aquest és el somni professional del Jan Cornet Galí, nascut a Terrassa el 24 de febrer del 1982 i Goya al Millor Actor Revelació el 2012 per ser Vicente a “La piel que habito”, de Pedro Almodóvar. Amant dels viatges, la lectura i el cinema, li agraden els reptes i els desafiaments personals per saber fins a quin punt pot arribar.
El 24 de febrer farà 34 anys… Ja pensa en la perspectiva dels 40?
No, què va! No hi penso gaire. A més, en la meva professió fas un rodatge i no saps què vindrà després. És un ritme de vida intens i, potser per això, no em faig preguntes sobre l´edat.
Vostè és el segon de tres germans. Els altres també es dediquen al món artístic?
No, jo sóc l´únic que em dedico a la interpretació. El meu germà és tècnic ambientòleg i la meva germana és terapeuta. Jo visc a Madrid i ells, a Barcelona.
Però són de Terrassa, d´on va marxar quan tenia 4 anys…
Els meus pares es van traslladar a Vilafranca del Penedès, però mantinc el contacte amb tota la meva família materna de Terrassa, que sempre ha estat molt vinculada al món de l´hoquei i a l´Atlètic Terrassa. Potser perquè vaig marxar no vaig fer aquest esport. Em vaig dedicar al tennis.
Què queda d´aquell nen que va començar la seva carrera fent anuncis?
Jo era un nano inquiet i molt creatiu. Sempre m´imaginava coses i feia volar coloms, sense ser conscient que em dedicaria a la interpretació. Els anuncis, els feia per compaginar-los amb els estudis de teatre, que feia a Barcelona. Després em va sortir l´oportunitat de fer un càsting a Madrid i em van agafar per a la meva primera pel·lícula, “La noche del hermano”, el 2005. Més tard, vaig tornar per fer una sèrie de televisió i ja em vaig quedar a viure a Madrid.
Ara per ara, per ser actor i tenir projecció s´ha de viure a Madrid?
Teòricament sí, però jo no hi estic gaire d´acord perquè a Barcelona s´estan fent coses molt bones. El fet de ser d´aquí m´obre portes perquè puc viure a Madrid i acceptar projectes en català. Ara per ara són les dues ciutats on es fan projectes interessants. Per dir-ho d´alguna manera, jo sempre comparo Madrid amb Los Ángeles i Barcelona, amb Nova York.
Ha pensat a fer el salt als Estats Units i viure-hi?
Sí, però el tema és molt més complicat. Al principi, quan comences, potser et truquen ells i tu has de viatjar contínuament. És en aquest punt on pots valorar com et sents allà. Jo m´ho plantejo com un procés perquè no és anar allà i triomfar a la primera de canvi. Tinc representants a Los Ángeles i a Londres i he fet proves en anglès, que les hem enviat per als projectes que han sorgit perquè vull anar als Estats Units. Però començaré a poc a poc, amb viatges de dos mesos per conèixer la indústria, i després ja veuré…
Faria el canvi perquè considera que ja ha fet prou coses aquí, en el món del cinema i la televisió?
No té res a veure. Tinc 33 anys, he fet unes quantes pel·lícules i em queda molt per aprendre, només que als Estats Units la indústria és més gran. A més, sóc una persona inquieta a qui atrauen les noves experiències, les aventures i, en certa manera, el desafiament personal de saber fins a on puc arribar.
Veig que no està cansat de la seva professió…
No, perquè és la meva passió. Aquesta feina m´ha donat l´oportunitat de conèixer-me molt bé, tant quan treballo com quan no em truquen. A mi, m´encanta actuar. Quan vaig a treballar estic contentíssim perquè sé que faré una cosa que m´entusiasma i que faria igualment sense cobrar.
Què fa en Jan Cornet quan no té feina?
Descansar i tenir temps per a mi: llegir, veure pel·lícules, passejar… i m´encanta viatjar, cosa que faig quan no treballo. Quan em pregunten què sóc, dic que sóc actor, està clar, però també dic que sóc moltes altres coses.
Quins projectes té per al 2016?
No els puc dir perquè no estan firmats. Però sí que estrenaré una pel·lícula que vaig rodar als Estats Units, dirigida per Kevin Reynolds, el mateix que va fer “Robin Hood” i “Waterworld”, i que vaig rodar l´any passat… L´estrenen a Los Ángeles i faré el possible per anar-hi. I aquí, aquest mes, tinc una superproducció que parla de la vida de Jesús i jo sóc un dels apòstols.
En projectes, proves i càstings sempre el criden per a personatges inquietants, reservats i atormentats.. Sap per què?
Sí, és veritat, i en desconec el motiu. Són personatges que els entenc, però també en puc fer altres més còmics o “normals”, com el de “Barcelona, nit d´estiu”, de Dani de la Orden. A més, també hi ha una altra cosa. A Espanya, el meu físic s´ubica en personatges d´un perfil més europeu.
Llavors, estaria encantat si fes comèdia, drama o un film d´aventures?
Totalment, quan tinc l´oportunitat de fer altres registres m´ho passo molt bé, tot i que la meva carrera s´identifica més amb personatges intensos.
Com el Vicente, de “La piel que habito”, de Pedro Almodóvar, gràcies al qual va obtenir el Goya al millor actor revelació el 2012…
De fet sí, aquest era bastant intens! La imatge de la remullada… Va ser molt potent aquella escena.
Amb quin director o actor li agradaria treballar?
Hi un manresà, que es diu David Victori, que ara farà el seu primer llargmetratge i amb ell m´encantaria treballar També amb Fernando León de Aranoa. I d´actors, m´encantaria treballar amb el Javier Bardem, és un dels grans.
