El drama d’ Otel·lo escenificat aquests dies a Barcelona en l’òpera del Giussepe Verdi a partir de l’ obra de William Shakespeare, ens presenta la maldat com la base de la destrucció. De la sensibilitat del duet d’amor d’Otel·lo i Desdèmona en el primer acte, al desenllaç final amb cançó del salze i l’Ave Maria, que ella interpreta en el quart acte on Otel·lo l’assassina i desprès es suïcida, hi ha una obra plena d’enganys que es retro-alimenten amb l’espiral que comença en una mentida simple i que impulsa el drama final. L’ambició i exigència musical de Verdi presenta una obra de gran qualitat musical que és peça fonamental pels amants del gènere, però el seu dramàtic argument ens porta a pensar, com en economia, els enganys també alimenten els drames, sense oblidar per descomptat, que també les veritats impulsen les millores.
El metro i el tren
Inaugurem ara la pota sud de la línia 9 del metro que ha suposat una inversió de quasi 3.000 milions d’euros i acosta (per fi!) Barcelona a l’Aeroport del Prat i amb una demanda estimada de 23 milions de passatgers a l’any. Aquesta reivindicada infraestructura de 20 Km de llargària costa una mica menys de la meitat del que va ser la factura dels Jocs olímpics de 1992 (uns 7.000 milions d’euros) i va començar a fer-se el 2002. El desgavell ocasionat per l’enorme inversió d’aquest transport públic ha portat a que s’hagi hagut d’esperar 14 anys en la seva posada (parcial) en funcionament. I això succeeix quan el passat 9 de Febrer 80.000 persones usuàries dels trens de rodalies de Barcelona es queden sense servei pels túnels plens de fum provinent d’un foc que es va iniciar a la matinada en una estació en desús. Els fets parlen per si sols: a 2005 teníem 121,5 milions de usuaris de rodalies i 75 als trens de la Generalitat; a 2013 a rodalies n’hi havia 105 i als FGC 76. La pèrdua de passatgers de Rodalies, descomptant la baixada d’activitat dels anys de crisi, només es pot explicar pel baix nivell de qualitat del servei degut a la manca d’inversions. La xarxa de rodalies de Catalunya està molt congestionada perquè la seva infraestructura és molt antiquada i no pot suportar més tràfic ni cap millora si no es fa una inversió important. Tots els trens de l’àrea metropolitana de Barcelona han de passar sí o sí pels dos únics túnels de la ciutat, que estan al límit i no permeten programar més freqüències. Per què a Madrid rodalies transporta 400.000 usuaris? Per una millora en les infraestructures que ha aportat 65 km nous de línies des de 1984 amb túnels desdoblats o nous. La inversió en alta velocitat de l’Estat, ha minvat els recursos per les rodalies i d’aquí sorgeix l’impuls d’iniciatives de transport amb recursos propis, com el tramvia a la diagonal de Barcelona.
Cinturó
Ara veiem l’estudi de l’ Institut Cerdà que quantifica en 24 milions anuals l’estalvi directe de la finalització del tram de 6 quilòmetres i escaig que uneix Abrera amb Terrassa de la ronda del Vallès. La connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès té un cost de menys de 300 milions d’euros i va ser planificat a 1966. L’últim acte reivindicatiu del flamant Conseller Rull per la dotació de recursos que accelerin l’execució de l’obra del tram (parada des de fa 5 anys), es sustenta ara amb aquest estudi que menciona els beneficis econòmics directes, indirectes i també per la millora de la sostenibilitat, al fer més eficient la mobilitat en el territori en el que hi vivim el 30 % de la població de Catalunya.
L’engany ens porta al drama quan es retro-alimenta, però amb l’acció i la veritat podem fer que el desenllaç sigui positiu. Serà qüestió d’esmerçar-s’hi.
L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel.izard@uab.cat
