No, les coses no estan sortint com estava previst. O almenys no com tenia planificat tot aquest conglomerat d’interessos financers, corporatius, polítics i mediàtics que governa realment Espanya per delegació del conglomerat que mana a la Unió Europea. El que els agradaria és una gran coalició PP-PSOE, que Catalunya deixi de ser una pedra a la sabata, que s’apliquin noves retallades per valor d’uns deu mil milions d’euros, que s’aprovi fàcilment el TTIP que a Brussel·les es negocia en secret per enfonsar mitja Europa… Aquest és el pla. Que res no canviï, que puguin continuar imposant-nos el suïcidi col·lectiu, que mantinguin totes les seves parcel·les de poder i d’influència, que el sistema fiscal no es toqui, que no es persegueixin els paradisos fiscals…
Però, vés per on, a vegades la democràcia funciona i dóna un resultat que permet fer política, amb totes les limitacions que es vulgui. A Madrid hi ha una petita possibilitat que surti alguna cosa força emprenyadora per als grans poders, a Catalunya (més enllà d’aventures i exageracions) la gent no està disposada a passar pel tub… No són grans coses, de moment, ni massa revolucionàries, però almenys tenen la virtut que se salten el guió previst per al 2016 i comencen a amenaçar amb dificultar el saqueig massiu de la riquesa d’aquest país i la destrucció sistemàtica del nostre futur col·lectiu. Tot i l’anestèsia i la por que volen injectar a la societat espanyola, s’estan movent coses i fins i tot s’està recuperant lleugerament l’autonomia de la política.
Alguna cosa deu anar bé, fins i tot millor del que ens pensem, com es dedueix del creixent nerviosisme dels que fins ara ho tenien tot controlat…
