Durant les campanyes electorals, es diuen moltes coses i es fan moltes promeses. Tothom intenta sortir guapo/a i atractiu/va a la foto. Normal, no pot ser de cap altra manera. És el temps de la seducció, funciona així. Després, a vegades les coses van rodades i es passa directament a les imatges institucionals, que són com una “foto fixa” més o menys veritable a partir de la qual comença un nou temps: les eleccions queden enrere, lluny, el poder i els contrapesos han quedat repartits. Però de tant en tant hi ha sorpreses estranyes, com el govern estrany que hi ha a Catalunya ara mateix (fràgil a més no poder, agafat de la brotxa i amb la consigna de tirar endavant i no mirar cap al buit) o l’estrany procés de formació de govern espanyol. Els ciutadans miren, escolten i en prenen nota. No tots, clar, però sí els que es mouen una mica segons com es fan les coses, i que al capdavall decanten les majories. L’espectacle, aquests dies, no pot ser més revelador: la política espanyola ha quedat despullada, a la vista de tothom. Amb totes les seves virtuts (algunes en té) i tots els defectes il·luminats per uns potents focus. La vella política no en sortirà viva, d’aquesta… Ha quedat exposada en carn viva, tant en els embolics catalans com els espanyols, íntimament lligats, i s’ha revelat en la seva crua naturalesa. Per acabar-ho d’adobar, sobre un fons de corrupció i immoralitat que forma part del sistema. Aquesta és la foto d’aquestes setmanes, encara que ens vulguin distreure amb les enquestes del CIS, les reunionetes amunt i avall, les línies vermelles o les lleis per a la desconnexió. El que bloqueja aquest país és la política, i això val per a Catalunya i per a tot Espanya, amb comptades excepcions, que es troben per tot arreu. Això és el que diu la foto. Tanmateix, tot i alguns símptomes interessants, no hi ha recanvi a la vista… Aquesta “cosa” durarà molt encara i continuarà bloquejant el país sencer.
