Avui desitjo continuar la reflexió sobre l’acte de fe en la celebració de l’Any Sant de la Misericòrdia. Però, com que la fe actua per mitjà de la caritat, ara vull fer notar que el Jubileu no s’entendria sense posar l’accent també en la caritat, que és el signe que sobresurt de la fe cristiana i la seva forma específica de credibilitat. Creure i estimar són les dues exigències de la vida cristiana que sintetitzen totes les altres i que s’imposen de manera indissoluble a aquell que vulgui ser deixeble de Crist i viure, en sintonia amb l’Església, aquest temps de gràcia que és un Any Sant.
Sant Pau expressa sintèticament la relació estreta entre fe i amor amb aquestes paraules: "La fe actua per la caritat" (Gal 5,6). D’aquesta manera la fe que actua per la caritat es converteix en el criteri de pensament i d’acció que renova i integra tota la vida de l’ésser humà. El papa Benet XVI ens recordava a la carta apostòlica Porta Fidei que "la fe sense la caritat no dóna fruit, i la caritat sense fe seria un sentiment constantment a mercè del dubte. La fe i la caritat es necessiten mútuament, de manera que l’una permet a l’altra continuar el seu camí". En efecte, molts cristians dediquen les seves vides amb caritat a qui està sol, marginat o exclòs, com el primer a qui cal atendre i el més important a qui cal socórrer, perquè precisament en ell es reflecteix el rostre mateix de Crist. Gràcies a la fe podem reconèixer en els qui demanen el nostre amor el rostre del Senyor ressuscitat. "Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi" (Mt 25, 40)" (Porta fidei n. 14).
La vida cristiana consisteix en un encontre continu amb Déu que renova l’existència, que canvia el cor i que ens porta, a la vegada, a l’encontre amb el germà. Per això l’amor al proïsme no es pot considerar un manament extern, imposat des de fora, sinó que és la conseqüència de l’encontre amb Déu, de l’experiència del seu amor, del dinamisme de la vida nova, de la fe, de la confiança en Ell. Els apòstols en la primera comunitat es preocupen d’anunciar l’Evangeli i d’atendre els germans més necessitats. Fe i caritat, contemplació i acció s’harmonitzen i s’integren. El Jubileu de la Misericòrdia és un temps propici per viure i créixer en la fe, l’esperança i la caritat. El camí passa per la participació en els sagraments, especialment l’Eucaristia i la penitència, i per l’atenció a la Paraula de Déu. Com a conseqüència, creixerà el nostre amor a Déu i al proïsme, i posarem en pràctica amb més promptitud les obres de misericòrdia.
Els qui anem coneixent l’estil i la manera de proposar la fe del papa Francesc no ens estranyem del fet que hagi posat al centre de l’actual Jubileu les anomenades "obres de misericòrdia". Des de molt abans del començament del Jubileu ens està exhortant a practicar-les. En el missatge per a la Jornada Mundial de la Joventut que se celebrarà a Cracòvia el proper mes de juliol, invita els joves a escollir una obra de misericòrdia corporal i una altra d’espiritual per a cada un dels set primers mesos de l’any. El seu desig és que tot el poble cristià reflexioni sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals per desvetllar la consciència i per entrar més i més en el cor de l’Evangeli.
L’autor és el bisbe de Terrassa
