És tan evident que tots volem que el Govern de la Generalitat pagui el deute que té amb l’Ajuntament de Terrassa, com que el peatge de les Fonts esdevingui gratuït. Tots els grups municipals de la ciutat pretenem el millor per a Terrassa (cadascú a la seva legítima manera), perquè en definitiva això redunda en la qualitat de vida de tots els terrassencs. Crec que fins aquí tots hi estaríem d’acord; el problema, però, sorgeix quan alguns pretenem trobar les causes que han provocat tant el deute com la modificació del sistema de descomptes dels peatges que a Catalunya depenen de la Generalitat. Trobar-les és també depurar responsabilitats.
Catalunya pateix un dèficit fiscal escandalós i inacceptable; en concret 16.409 milions d’euros anuals, que és la diferència entre el que Catalunya paga a l’administració estatal i els serveis i inversions que rebem a canvi, 45 milions d’euros al dia!
Pel que fa a infraestructures, la DA 3a de l’Estatut preveia corregir el dèficit a Catalunya respecte de l’Estat, equiparant les inversions durant set anys al seu percentatge de PIB respecte del total; això també s’ha incomplert de forma flagrant.
Però en tenim més exemples; la Llei de dependència s’havia de cobrir al 50% amb l’Estat i la Generalitat n’està cobrint el 80%, s’han incomplert els convenis hospitalaris, el pagament de les despeses de farmà-cia, hi ha hagut retallades socials del 92%, la partida de suport a les persones amb capacitats diverses s’ha reduït a zero, i fins a dotze sentències del Constitucional i del Suprem han constatat que l’Estat no és actor legítim en el repartiment del 0,7% de l’IRPF, sent-ho la Generalitat.
El peatge de les Fonts n’és un altre exemple; el sistema de descomptes anterior a l’any 2012 era costós però, malgrat la gran crisi que neix el 2008, s’anava trampejant. Al juliol del 2012, però, l’Estat espanyol va derogar l’art. 8 del RDLl 6/1999. Aquest RDLl havia estat exigit per CiU al govern del PP, i amb ell l’Estat anualment transferia l’import equivalent al 7,7% dels ingressos de peatge de les concessions catalanes, cosa que suposava prop del 45% del cost de la implantació dels nous descomptes.
Aquesta supressió unilateral de l’Estat dificulta enormement el manteniment de la política prèvia de descomptes. Sobta, i molt, que en canvi l’Estat, respecte de les autopistes de la seva titularitat, mantingués la gratuïtat de l’entorn de Girona i Tarragona, però no sobta tant que ho fes augmentant els peatges de totes les barreres, finançant de nou els catalans les gratuïtats que l’Estat mantenia.
El cost del rescat total de la concessió de la C-16 és d’uns 750 milions d’euros i cal que aquesta dada sigui coneguda, per tal que l’opinió pública pugui fer una acurada reordenació de quines han de ser les preferències en inversions o despesa pública en general a Catalunya; a títol purament informatiu i comparatiu, el pla de rescat que l’actual govern de la Generalitat ha de dur a terme costa 210 milions d’euros.
Dit tot això, amb contundència seguirem reclamant la disminució del deute de la Generalitat amb Terrassa fins que desaparegui, i amb rigor treballarem perquè en un horitzó al més proper possible el peatge de les Fonts torni a ser gratuït.
L’autor és portaveu de CDC i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa
