Fa gairebé un any i mig que na Magda Heras ens va deixar. La causa fou un maleït càncer de pulmó. Quan només tenia seixanta-un anys. Justament el proppassat vint-i-tres de gener ho acaba de fer son pare (en Màrius). El record dels dos és ben viu. La seva família és un mirall immens de vivències. Amb una fondària i cohesió dignes d’admirar.
Ara, na Magda torna a ésser notícia: el proper 10 de febrer es presentarà un llibre, a la BCT de Terrassa. Es titula "Correspondència setembre 2012 – agost 2014. Descobrint la pregària dels salmistes". En són autors el pare Ignasi Fossas, prior del monestir de Montserrat, i ella. S’ha editat dins l’elenc de publicacions de l’abadia. Conduiran l’acte en Salvador Cardús i na Griselda Cos (monja benedictina i, alhora, tieta del seu marit). Essent una prestigiosa cardiòloga, havia salvat moltes vides. No va poder, però, fer el mateix amb la seva. El que cal reconèixer-li fermament és la seva disposició positiva envers el fet de la mort. Recolzada i arrelada, sobretot, en el moll d’una fe profunda.
El llibre recull la correspondència de tots dos durant aquest període. Bàsicament mitjançant emails i WhatsApps. Ella havia demanat a l’Ignasi (metge com ella i com en Marc, el seu marit) que l’ensenyés a pregar. Per això, em plau transcriure l’enllaç electrònic d’aquesta comanda: https://m.youtube.com/watch?v =j4B9Huic Wt4…, on el propi pare Fossas explica -de manera molt planera- el cos i el sentit real de l’edició que comento. Crec que ajudarà força tothom a copsar-ne tot el rerefons. El llibre es llegeix fàcilment i amb gaudi. Tot ell m’ha impactat amb força. Des del pròleg. Va a càrrec de Gabriel Magalhaes, professor universitari portuguès i habitual col·laborador de La Vanguardia. Traspua un aprofundiment dins el misteri del dolor i la mort. Des d’una perspectiva no gens ombrívola. Intuint la proximitat de l’adéu -goso transcriure, literalment, una frase seva- la Magda "es va entossudir en la recerca del sentit més profund de la pregària". Tasca en la qual li serví de brúixola la clarividència, la humanitat, la humilitat i el mestratge del pare Ignasi. Un sacerdot que l’endinsà en aquest misteri. Ajudant-se de la densitat i l’embranzida dels salms.
He de dir que tot ell m’ha recordat -d’alguna manera- "L’última lliçó", d’en Randy Pausch (editorial Hyperion)… "Una de les grans lliçons del creient és no acceptar la mort des de l’ombra. Cal sotjar la llum. De fet, tot el llibre es- devé una petita part de les cendres de la Magda."
Montserrat és un dels nuclis cabdals de l’espiritualitat catalana. La nostra muntanya màgica. Som molts els qui ens agrada pujar-hi. "Com un mirall encimbellat en què cadascú pot trobar la seva cara veritable." Als uns, els crida la natura. Altres s’encisen amb el carisma/acaronament de qualsevol acte litúrgic. La veu angelical dels escolans o el so fantàstic de l’orgue ho exalça tot. Tant de bo, doncs, que comencem a valorar la potència real que embolcalla els salms! Tant si un és creient…, com si potser amaga el fet d’ésser-ho.
Us convido a llegir el llibre de referència. De ben segur que no us decebrà. Ans al contrari. Amb l’ajut dels salms, no resulta gens difícil pregar. Tant en moments difícils…, com en circumstàncies prou normals.
