Només serà un moment, contesto aquest missatge i ja està. I durant uns segons deixes de mirar endavant. I continues caminant. O no, potser t’atures de sobte, de manera que obligues la persona que ve darrere teu a esquivar-te, com pugui. Avui ningú qüestiona la vulnerabilitat dels vianants, conductors sense carrosseria, però… som conscients que quan caminem pel carrer tenim un paper actiu en la mobilitat de tots? Fins a quin punt el nostre comportament pot influir en la reducció d’accidents?
Segons un estudi de la universitat nord-americana de Stony Brook, si escrivim missatges al mòbil mentre caminem ens desviem fins a un 61% de la nostra trajectòria i reduïm la nostra velocitat en un 33%. Si tenim en compte que a les voreres i calçades no estem sols, no hi ha dubte que aquests comportaments afecten la seguretat pròpia i la dels altres usuaris de la via.
Les conseqüències de caminar embadalits poden anar des d’una simple topada amb altres persones o elements del mobiliari urbà (bancs, fanals, papereres…), fins a casos més greus d’atropellament o caigudes per les escales. I no són poques les persones que es distreuen pel carrer, en molts casos precisament per l’ús del telèfon mòbil.
Segons un recent estudi del RACC, pràcticament la meitat dels vianants (47%) manipulen el mòbil mentre es desplacen per la ciutat, sent les aplicacions de missatgeria com el WhatsApp les més habituals, utilitzades per un 67% dels vianants. Destaca, també, el fet que una de cada cinc persones reconeix seguir concentrada en l’aparell mentre creua el pas de vianants.
I és que, comparant-ho amb conductors i motoristes, els vianants són els qui menys perceben el risc que representen aquestes conductes. Per això, es fa tan necessari conscienciar-nos del nostre paper com a agents actius, i amb un paper destacat en la mobilitat.
En algunes ciutats s’han posat en marxa iniciatives com dibuixar a la vorera un carril destinat exclusivament a persones que utilitzen els seus telèfons quan caminen, o instal·lar cartells que alerten dels perills que això suposa per als vianants. Són mesures que poden contribuir a fer visible el problema, cada vegada més freqüent, però al final la responsabilitat recau sobre cada un de nosaltres. De què serveix un "carril per a mòbils" si els qui hi caminen se’n desvien constantment?
L’any 2011 Terrassa va ser la primera ciutat a participar en la campanya del RACC "Atenció! Tots som vianants", després de l’èxit de l’experiència a les ciutats de Barcelona i Madrid. Proposo reivindicar avui aquest lema, seguir sensibilitzant sobre la vulnerabilitat del col·lectiu, però donar-li encara una altra volta. Tots som vianants i, per tant, tots podem millorar la nostra manera de caminar. Si quan ens desplacem concentrem la nostra atenció, de ben segur que contribuirem a convertir la ciutat en un espai més segur i afable. Sense topades, avançant en línia recta per arribar, tots plegats, més lluny.
L’autor és gerent regional de Catalunya del RACC
