Tot indica que el Pla Nacional de Lectura 2012-2016 que va posar en marxa la Generalitat per augmentar els hàbits lectors i recuperar el sector del llibre, tant pel que fa als autors com a les editorials i les llibreries, ha donat els seus fruits. No obstant això, amb un sabor agredolç.
Si bé és cert que ha augmentat el nombre de lectors, amb un percentatge que ronda la mitjana europea del 68%, que les biblioteques públiques han guanyat en importància en la difusió del llibre i que hi ha un clar creixement de les publicacions digitals (sobretot, en premsa), l´altra cara de la moneda és la viabilitat econòmica de les llibreries com a negoci.
Les clàssiques fan mans i mànigues per tirar endavant i les que s´arrisquen amb projectes nous han de lluitar per consolidar-los. S´han de reinventar i apostar per una profunda especialització que, a Terrassa, passa per aprofitar la vitalitat cultural de la ciutat, també com a vila universitària, i apostar per programacions estables d´activitats complementàries al llibre com són la música, el teatre, la poesia, els clubs de lectura, les presentacions literàries o les propostes infantils.
És un format que funciona a les grans capitals europees i Barcelona n´és un clar exponent. A la Ciutat Comtal hi ha llibreries que ofereixen degustar un vi o un cafè mentre el client llegeix, que no posen preus als exemplars (són els compradors qui els fixen), que venen llibres a canvi d´un donatiu o que, senzillament, tenen un espai acomodat amb butaques i sofàs per gaudir del plaer de la lectura.
Són models potser inspirats en la llibreria Shakespeare and Company, un dels temples dels amants de la literatura, situada a tocar del Sena i al davant de la catedral de Nôtre-Dame, de París. O la Polare Maastrich, d´Holanda, considerada per molts la llibreria més bonica del món perquè està dins d´una església gòtica construïda al segle XIII.
Amb zones de lectura
A Terrassa tot és relativament recent. Abacus va obrir el 2010 i va implantar un nou model de venda. “Ens agrada que hi hagi una zona adequada on els clients puguin gaudir del contacte amb els llibres”, afirmen fonts d´aquesta cooperativa, que ocupa el Gran Casino, un dels edificis històrics més emblemàtics de Terrassa. “Tenim una superfície de 300 metres quadrats amb 672 metres lineals de llibreria.”
Per a aquesta cooperativa, que aposta clarament pel llibre en català, les activitats complementàries formen part d´una llarga tradició. “Són un element destacat en la prestació de servei a socis i clients. Moltes famílies ens segueixen a l´hora de buscar activitats per fer amb els seus fills.”
Un tarannà que volen implementar les noves i petites llibreries que han obert els darrers anys al Centre de Terrassa, com la Temerària, Re-Read, Synusia i DeBig Ben Books.
Totes volen defugir de les grans cadenes, amb què no poden competir en els marges comercials; apostar per editors independents, autors locals i novells i lluitar per recuperar l´esperit de les llibreries de proximitat, que s´ha esvaït amb la implantació de les grans cadenes, dels centres comercials, del comerç en línia (Amazon, Fnac…) i de les “app” de segona mà, com Wallapop.
Tanmateix, han de competir amb un altre gran enemic com és la pirateria dels E-books.
Malgrat tot, són uns enamorats del paper que s´han arriscat amb noves propostes que han seduït uns àvids lectors. Una empatia retrobada que els incentiva a organitzar trobades de poesia, teatre, cicles de lectura, de música o sessions de contacontes infantils.
En aquest sentit, són llibreries sense prejudicis que busquen un client que passi llargues estones mirant títols i temàtiques, que segui en el sofà o la butaca per fullejar-los, que s´informi dels autors i les editorials i que, fins i tot, suggereixi activitats que enriqueixin el tarannà del negoci. La gran majoria disposa d´un espai on celebrar aquestes activitats. El mateix que ofereixen quan fan les presentacions editorials. Són projectes que, a més, van acompanyats de les xarxes socials, que s´han convertit en la seva eina de difusió.
Hi ha qui pensa que són projectes que no haguessin reeixit sense els antics propietaris del Cau Ple de Lletres. L´editor Àlvar Masllorens, de la Temerària, ho té molt clar. “Va ser un dels gegants de Catalunya a nivell de llibreries. El seu forat ha permès que altres ocupéssim el seu lloc.”
Una ciutat amb una intensa història que va néixer el 1893
L´any 1875 Terrassa tenia uns 8.000 habitants i era capdavantera a Catalunya per la seva intensa activitat fabril dedicada a la llana. En aquest context va obrir el 1893, i al carrer del Puig Novell, la primera llibreria. Joan Gorina i Riera va ser el seu responsable i la història local l´ha considerat com el primer llibreter de Terrassa. Un negoci que dècades més tard es va traslladar al carrer de Sant Pere i que va tancar el 2009.
No va ser fins al 1923 quan en Josep Maria Datzira i la seva germana Maria van obrir l´Atenea al carrer dels Gavatxons. Des del principi, ha estat llibreria, papereria i quiosc, tot i que fa anys que s´han centrat en la venda de best-sellers i novetats.
Uns quants metres més enllà, i en direcció a la Plaça Vella, en Joan Grau va obrir el 1932 la Llibreria Grau, la més singular de la ciutat pel seu ordre desordenat i per vendre durant la dictadura de Franco llibres prohibits, que arribaven via Mèxic o Argentina. Quan es va jubilar els anys 80 el seu fill Valentí va ordenar els 700.000 llibres dispersos d´un establiment que va tancar definitivament el 2007. També al Centre, en aquest cas al carrer de la Font Vella, en Salvador Costa va obrir el 1935 la Llibreria Costa, especialitzada en bibliografia tècnica i estudis d´enginyeria i que va desaparèixer fa uns anys.
No va ser fins al 1948 quan en Gastón Vergés va obrir al carrer de Gutenberg, al barri de Ca n´Aurell, la Llibreria Egara en un quarto de reixa. A hores d´ara és, juntament amb l´Atenea, un dels dos negocis més antics.
Van passar nou anys fins que el 1957 va obrir la Llibreria Cinta al carrer Ample, al barri de Sant Pere. Una llibreria, papereria i quiosc que manté la seva activitat. El 1966 va obrir la Llibreria Francesa, a la plaça de la Creu Gran, que va tancar el 2001.
Amb tot no va ser fins a l´arribada del Cau Ple de Lletres (1972) que va canviar la perspectiva del món llibreter a la ciutat, amb el seu plantejament modern i innovador. Un autèntic revulsiu. Una personalitat que va minvar quan el 2008 va ser adquirida per la cadena Bertrand, amb un tarannà completament diferent.
A finals del 70, un antic taxista, en Gaspar Prat, va obrir el 1977 la Llibreria Sant Jordi, al numero 496 de la carretera de Montcada. Un negoci que va agafar de la família Ronsano fundat als anys 40.
Ja el 2000 van venir Landròmina, especialitzada en còmics i situada al carrer de Sant Llorenç, i el Quiosc, a la carretera de Matadepera i que els darrers anys ha apostat per la venda de llibres. Després arribaren la Casa del Llibre, el 2008, que prengué el relleu al Cau Ple de Lletres, al carrer Cremat, i Abacus, que el 2010 va obrir al Gran Casino. Altres projectes no van reeixir com Mil i un Llibres, Parafernàlia o la Llibreria Gran Casino.
De Big Ben Books a Come In
Cobrir el buit existent que hi havia a Terrassa respecte a l´oferta de material en llengua anglesa era el repte que tenia per endavant la Marilà Lucas, fundadora de la llibreria Big Ben Books, oberta el setembre del 2014 a la plaça de Salvador Espriu. Continuava, en certa manera, amb la tasca que va fer la Llibreria Francesa (1966-2001) a la Creu Gran, excepte que aquesta estava especialitzada en idiomes (anglès, francès i alemany). No obstant això, i després de poc més d´un any, l´establiment canviarà de nom i de propietaris. “Hem estat absorbits per Come In, però jo en seré la responsable a Terrassa. La transició es farà aquest mes perquè el febrer pugui obrir novament les portes.” Es tracta d´una llibreria amb punts de venda a Barcelona i Palma de Mallorca, amb més de vint anys de vida, i que és un referent per a la majoria de professors d´anglès perquè tenen molta varietat per a tots els nivells. Una empresa amb un llarg recorregut per oferir un servei especialitzat a una ciutat de 215 mil habitants que, fins al 2014, no tenia una llibreria anglesa com a tal.
