Recullo aquestes notes polítiques com a esgrafiats desdibuixats en la paret de la història del present. Estan escrites a l’AVE, tornant de Madrid just quan el Twitter retransmet la presa de possessió del nou president de la Generalitat. Fa dies que tinc ganes d’escriure algunes impressions sobre la política. No busqui el lector cap ordre geogràfic o argumental a aquestes breus reflexions. A mi, que no m’agraden gaire els tertulians, m’ha sortit un article de tertulià. Ja em perdonarà el lector aquesta expansió diletant de les dotze notes següents:
1. Una part de la nova política intenta contestar la complexitat del segle XXI amb respostes del segle XIX. Resultat: com que no saben gestionar la complexitat, simplement la neguen, però no la maten. El nou de vegades és molt vell.
2. Sempre deu haver passat el mateix. Mentre una part de la població viu la història i la porta fins al menjador de casa, una altra part sembla absent, fins i tot com espectadora.
3. Les geometries polítiques són d’una gran diversitat. Per sort les consignes de partit de vegades troben persones que pensen per elles mateixes i hi posen criteri. Quan la geometria local no coincideix amb la general, els protagonistes es condemnen a l’ambigüitat. És un exercici cansadament teatral però els permet seguir suportant les seves precàries majories.
4. Sembla que una major diversitat política és positiva perquè reflecteix millor la diversitat social. En tot cas, el cost del no govern, o dels governs molt precaris, és real. Les estabilitats precàries i contrafetes laminen els lideratges de visions poderoses i fan emergir els tàctics i els aprenents de Maquiavel. Els eufemismes s’apoderen del relat polític de forma insuportable.
5. Europa no passa un bon moment. El que ha passat a Colònia és un cop molt fort per a un Estat que ha acollit un volum de refugiats important. Els fets de Colònia són un atemptat contra la candidesa. Si només un 5% d’aquests fets hagués estat comès per gent identificada amb creences cristianes les manifestacions d’indignació haurien estat brutals.
6. Europa és l’espai on s’ha assajat millor l’Estat del benestar que buscava temperar desigualtats en un entorn de mercat lliure. La darrera crisi ha fet molt mal al projecte europeu perquè no ha deixat que Europa torni a trobar un lloc al món que li permeti sostenir el seu Estat del benestar. Europa necessita repensar i reconstruir un projecte sostenible i equilibrat socialment. Sense Europa, què som?
7. Síria era una ferida petita i avui ens sembla una gangrena molt difícil d’aturar. Síria és realment molt a prop. L’Estat Islàmic i el seu terror despullat ens recorden que l’Edat Mitjana pot conviure amb l’era de la intel·ligència artificial i la robòtica.
8. Obama ha d’acabar el mandat fent un llegat presidencial notable, d’alt impacte. Crec que ho busca i que haurà estat un president digne enmig d’una complexitat global creixent. La seva figura al costat de la de Trump creix fins a dimensions estratosfèriques.
9. Si a la política no hi ha prou intel·ligència natural haurem de provar amb la intel·ligència artificial. D’acord, segurament serà un mixt de totes dues.
10. Potser tots els polítics necessiten el pas del temps per emergir com a estadistes. La mirada conjuntural és massa curta. La consistència, la dóna la trajectòria. Si algú ho vol entendre millor que triï una bona biografia de Churchill i la devori.
11. Posar alcaldes en responsabilitats superiors està bé. Són gent que ha bregat en les trinxeres de la realitat. En qualsevol cas, la condició per esdevenir grans polítics és que deixin de pensar a escala local, que entenguin altres transversalitats i ofereixin síntesis més globals. Les ciutats necessiten alcaldes, els països necessiten estadistes.
12. Davant de l’atzucac hi ha dos tipus de polítics: els que substitueixen el criteri per la inèrcia ni que els porti al ridícul i els que accepten la complexitat i busquen noves síntesis. Els polítics covards no canvien mai de criteri. Els polítics pusil·lànimes no tenen criteri. Necessitem polítics valents que no deixin de pensar per ells i no es deixin arrossegar per la inèrcia. Aquests dies a Espanya i a Catalunya tenim exemples per a tot.
