El 13 de desembre passat, tercer diumenge d’Advent, el Papa va obrir la Porta Santa de la catedral de Roma, la basílica de Sant Joan del Laterà. Mentrestant, el cardenal Harvey, arxiprest de Sant Pau Extramurs, ho feia en aquella basílica. I el dia 1 de gener, solemnitat de santa Maria, Mare de Déu, el Papa obrí la Porta Santa de la basílica de Santa Maria la Major. El diumenge dia 13, per desig del Papa, es va obrir la Porta Santa a cada església particular, a la catedral i també en els santuaris o en alguna església de significat especial assenyalada pel bisbe. Així vàrem fer-ho a la nostra catedral de Terrassa. El Jubileu, per tant, és celebrat tant a Roma com a les altres esglésies diocesanes de tot el món, com a signe visible de la comunió de tota l’Església.
La Porta Santa és un dels signes més visibles de l’Any Sant. A la basílica de Sant Pere del Vaticà el Papa la va obrir el dia 8 de desembre. Travessant aquesta porta el pelegrí entra a la basílica. En acostar-se a l’altar de la Confessió, on es troba el sepulcre de Pere, els cristians estan cridats a recitar la professió de fe, el Credo. El Símbol de la Fe és el punt en què els cristians, siguin del país que siguin, ens reconeixem com a membres d’aquesta comunitat de fe que és l’Església.
És molt important que a cada catedral i a cada església jubilar els cristians donin la primacia a la professió de fe, que ens identifica i té un caràcter normatiu per a nosaltres com a membres de l’Església. És la professió de fe que fem a cada missa els diumenges i les solemnitats, però que, en aquest cas, té una significació i una intensitat especials. Per això és bo que aquesta professió de fe es faci públicament, és a dir, comunitàriament. És el "jo crec" i el "nosaltres creiem", que no s’exclouen sinó que es complementen. Sant Agustí, a les "Confessions", explica la conversió del retòric Victorí. Arribà el moment que Victorí va comprendre que la seva adhesió a Crist s’havia d’expressar en la professió pública de la fe, tal com es feia a Roma, "i ell preferí expressar la seva salvació en presència del poble sant. Victorí va fer la professió de la fe veritable amb una gran enteresa, i tots volien abraçar-lo dintre dels seus cors" ("Confessions", VIII, 2).
Des dels primers segles de l’Església és possible trobar les petjades del Símbol de la Fe que té una estructura trinitària i s’emprava en l’administració del baptisme. El jubileu és, abans que res, una oportunitat perquè, amb l’ajuda de la gràcia de Déu, professem la nostra fe enmig de la comunitat cristiana. El signe de la Porta Santa ens recorda, en síntesi, que la porta de la salvació és Crist i que, seguint la invitació del Papa i de cada bisbe a la seva diòcesi, professem amb humilitat i gratitud la nostra fe en Ell. L’Any Sant és, abans que res, una crida a viure i a renovar la fe, a fer-la més viva.
La fe creix i s’enforteix quan s’exercita tant en les petites circumstàncies de la vida de cada dia com en les grans ocasions que també es presentaran al llarg del nostre pelegrinatge. En tota ocasió cal confiar en Déu, abandonar-se a les seves mans de Pare. Més enllà d’una percepció perifèrica de la realitat, més enllà de les nostres evidències humanes, una cosa és certa: que Déu és Pare, que ens estima infinitament. Per això l’home de fe procura veure totes les coses en l’amor de Déu, segons la fórmula de sant Pau: "Tot contribueix al bé dels qui estimen Déu, d’aquells que ell ha cridat segons els seus designis".
L’autor és bisbe de Terrassa
