En una entrevista al “Versió Rac 1”, del Toni Clapés, el realitzador de TVE Fernando Navarrete, encarregat del cara a cara electoral entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, s’ha defensat de les crítiques que li han plogut per tot arreu. Per al·lusions -ja que jo vaig ser-ne un crític per les xarxes- m’agradaria deixar clares algunes coses, de realitzador a realitzador. Navarrete, amb una experiència de més de 20 anys a la cadena pública, va ser encarregat de realitzar, entre d’altres, “Noche de fiesta”.
En defensa del color de cabell de Campo Vidal, diu que és a causa de “un problema de los televisores de la gente que opina esto”. Fins i tot diu que els polítics que van criticar la realització “si entran en el Gobierno tendrán cosas más importantes que hacer antes de pensar en la mejor forma de realizar un debate”. Carai, és a dir que no li sembla bé que donin importància al seu sector. Això és el que més m’ha sorprès de les seves declaracions. Més enllà dels tecnicismes, a aquest senyor sembla que li sigui igual, ja ho diu “és culpa de les televisions de la gent”.
El més greu és que la televisió que paguem entre tots i totes no avanci, i que, en canvi, televisions privades aportin programes com “Salvados”, “El objetivo” o “El intermedio”. M’agradaria veure aquests programes a la televisió pública, finalment, estan fent una funció que l’audiència demostra que és necessària i que a la pública no hi està representada.
Crec que és positiu que donem la importància que té a la realització televisiva, ja que és un llenguatge del qual es parla poc i del qual té molt a veure el producte final que veiem a la televisió. Els continguts es veuen una o d’altra manera segons el realitzador, és la mirada del públic, un realitzador pot fer que un programa d’humor no faci gens de gràcia, o bé que un programa d’entrevistes, íntim, pugui fer riure. El realitzador té una responsabilitat molt alta, i la nostra cara no surt, però sí els noms en els crèdits, i aquests s’han de poder defensar com ho fa un periodista informant d’una notícia amb el seu rostre.
Per això crec que és interessant destacar la tasca d’AtresMedia (LaSexta i Antena3). No em va acabar d’agradar el debat que van fer amb els quatre candidats, però les tècniques que es van utilitzar, el disseny d’il·luminació i el llenguatge televisiu i informatiu eren del 2015, no dels 90 com va passar a TVE amb el cara a cara, capitanejat, en l’àmbit de realització, per Fernando Navarrete. A grans trets, podem dir que la realització és el 50% del contingut (com a mínim), per tant, aquest senyor és responsable del que vam veure. No podem deixar passar que la RTVE que ens costa 1.630 milions des del 2012 ens ofereixi aquesta poca qualitat i realitat. Crec en una televisió pública que no hagi de ser privada perquè utilitzi bons professionals, tècniques d’enguany, noves mirades i nous formats. Una televisió arriscada en la visió i oberta en la missió de servei públic directe. Una televisió que el ciutadà la faci seva, on el contingut estigui d’acord amb les noves tecnologies i nous hàbits que no són un futur, ja són present.
L’autor és director de Ben Mirat Produccions
