Mariano Rajoy necessita, urgentment, fer una trucada a Artur Mas. O una de les seves trobades secretes. Li hauria de demanar un cop de mà dels seus creatius negociadors de pactes. No són capaços de tancar res seriosament, i molt menys de mantenir una mínima consistència política, però, de marejar la perdiu, en saben un pou. I, en això de fer propostes i contrapropostes amb una imaginació desbordant, no tenen competència: són els reis. Amb el toc extra que aporta la CUP, habilíssima i punyetera per fer valdre les seves cartes… Tot i que, ben pensat, si Rajoy fa aquesta trucada, Espanya està perduda. Tan perduda com Catalunya, atrapada en una llarga paràlisi que no portarà a enlloc… La jugada a Catalunya i al conjunt d’Espanya, tanmateix, és a llarg termini, molt més enllà d’aquestes negociacions per fer governs: les darreres eleccions han obert la porta a un nou paisatge, que trigarà temps a prendre forma però ja no serà el que era. Al final d’aquesta dècada, si no ens passem els propers anys fent eleccions cada tres mesos, tindrem el judici final: una altra vegada, un cicle de tres eleccions el mateix any. Nou paisatge polític, amb moltes noves cares i noves idees. No, no serà la revolució, però tampoc aquesta paràlisi en la qual estem entrant per una llarga temporada, mentre uns i altres aprenen a negociar, a cedir, a fer-se embolics… mentre volen pensar que res no ha canviat, que ja trobaran la manera de seguir igual… Doncs no, poques coses seran el mateix. És hora de fer una mutació i de sorprendre’ns a nosaltres mateixos. I, mentrestant, que negociïn, a veure com se’n surten, de l’embolic i el desastre en què ells mateixos, els reis i hereus de la vella política, s’han ficat i ens han ficat.
