Ens trobem ja a les vigílies del Nadal. Enguany aquest està marcat per l’èxode de molts immigrants, que truquen a les portes d’Europa fugint de les guerres i de la fam. Celebrem que el Fill de Déu es fa home i neix a Betlem. L’Evangeli de sant Lluc explica que la glòria de Déu s’aparegué als pastors i els embolcallà en la seva llum. Ara bé, la llum significa sobretot coneixement, veritat, en contrast amb la foscor de la mentida i de la ignorància, de l’egoisme i de l’odi. La llum és font de vida i ens indica el camí a seguir. Però a més a més, en la mesura que dóna calor, la llum també significa l’escalf de l’amor. On hi ha amor, sorgeix una llum en el món; on hi ha odi el món queda immers en la foscor.
Com hem de viure els cristians aquest Nadal? Amb actituds de solidaritat amb aquestes persones i amb els més necessitats. Per dir-ho amb un llenguatge clàssic: un Nadal no centrat en el consumisme egoista, sinó en l’exercici de les obres de misericòrdia, les set corporals i les set espirituals. El papa Francesc ens les recorda d’una en una en el seu document de convocació d’aquest Jubileu de la Misericòrdia. Recordem les obres de misericòrdia corporals: donar menjar al famolenc, donar beure a l’assedegat, vestir el despullat, acollir el foraster, visitar els malalts, assistir els presos, enterrar els morts, i també les obres de misericòrdia espirituals: ensenyar a qui no sap, donar un bon consell a qui el necessita, corregir el qui va errat, consolar el trist, perdonar les injúries, suportar amb paciència les persones molestes i pregar a Déu pels vius i pels difunts.
En aquests dies previs al Nadal, Càritas es fa present a les comunitats cristianes amb la seva campanya de Nadal. No fem el sord a les seves peticions. En la butlla papal -que és el full de ruta de l’any jubilar- el papa Francesc escriu unes paraules que semblen redactades per respondre al repte que la vida d’avui presenta als cristians. Llegim-les i sobretot apliquem-nos-les cadascú segons les nostres possibilitats. Diuen així: "No podem escapar a les paraules del Senyor i basant-nos en elles serem judicats: si hem donat de menjar al famolenc i de beure a l’assedegat. Si hem acollit el foraster i vestit el nu. Si dediquem temps a acompanyar el malalt o el presoner (cf. Mt 25,31-45). Igualment se’ns demanarà si hem ajudat a superar el dubte, que fa caure en la por i que sovint és font de soledat; si hem estat capaços de vèncer la ignorància en què viuen milions de persones, sobretot els nens privats de l’ajuda necessària per ser rescatats de la pobresa; si hem estat capaços de ser pròxims a qui estava sol i afligit; si perdonem el qui ens ha ofès i rebutgem qualsevol forma de rancúnia o de violència que condueix a la violència; si hem tingut paciència seguint l’exemple de Déu que és tan pacient amb nosaltres; finalment, si encomanem al Senyor en la pregària els nostres germans i germanes. En cadascun d’aquests ‘més petits’ hi és present Crist mateix".
Celebrem el naixement de Jesucrist, el Príncep de la Pau. A l’Evangeli s’anuncia als pastors la "glòria a Déu a dalt del cel" i la "pau a la terra". La pau és do de Déu i al mateix temps obra de l’home. La pau és compromís de tot cristià. Us desitjo un Nadal feliç, sant i un bon començament del nou any.
L’autor és bisbe de Terrassa
