Al PP, un diputat “li costa” uns 58.000 vots. Al PSOE, uns 61.000. A Podemos, uns 75.000. A Ciutadans, 87.000. Curiós, oi? El sistema electoral espanyol i català afavoreix descaradament els gua-nyadors i castiga les formacions mitjanes o petites. Moltes de les càbales, interpretacions de resultats i altres exercicis d’anàlisi electoral (no sempre honestos ni desinteressats) ignoren sistemàticament aquesta realitat: tenim una llei electoral que falseja els resultats i fa que els guanyadors ho siguin molt més del que els pertocaria.
Amb un sistema neutral, sense maniobres, el PP hauria tret 106 diputats, i no 123. El PSOE baixaria de 90 a 81, mentre que Podemos pujaria de 69 a 76 i Ciutadans arribaria a 52. En el cas d’IU-UP, passaria de 2 a 14 diputats.
Poca broma amb la llei d’Hondt: ens la presenten com un suau mecanisme d’equilibris aparentment raonables, però en realitat modifica brutalment la voluntat popular. La diferència entre els “retocs” de la llei electoral i un sistema neutre i realment proporcional? Que els partits d’esquerres tindrien ara gairebé majoria absoluta. De manera que potser una de les coses més simples i eficaces que es poden fer per millorar la democràcia és acabar amb aquestes trampes i tornar a aquell principi tan elemental: una persona, un vot. La resta és, senzillament, falsejar els resultats.