Els que es van saltar a la torera els resultats del 27-S i que segueixen endavant com si haguessin guanyat per golejada, aquest diumenge podrien acabar tenint un disgust i deixant una catàstrofe immensa per gestionar. Tot per no reconèixer que no tenien ni tenen prou majoria per a la independència. No la tenen -es posin com es posin- i aquest error garrafal ja els està passant factura. Fan campanya prometent la independència, per variar, però saben que cada dia n’estan més lluny. Més lluny que fa un any, dos o tres. Estan en fals i ho saben. No poden esperar deu o vint anys: se’ls escapa el poder, a uns, l’oportunitat somiada, a d’altres. Creuen que és ara o mai. I s’equivoquen profundament respecte a Espanya i Europa: han decidit viure a Xauxa. Però continuen endavant, “passant pantalles”, fins a la patacada final, que arribarà al seu moment. El 28-S ho podien haver reconegut i hagués estat una gran lliçó democràtica: aquesta vegada no ha estat possible, més endavant ja ho tornarem a intentar, sempre de forma impecablement democràtica, buscant una majoria indiscutible. Però no. Havien de muntar el circ de les negociacions surrealistes, psicodèliques, cap al país de no-res i d’enlloc.
Se’ls en fot el que deixaran enrere: la gestió del fracàs, no per culpa de Rajoy, Margallo o Montoro, o de Sánchez i la Chacón, sinó per gol clamorós en pròpia porteria. I així seguiran fins al final, sense manies. Ens mereixíem, independentistes i no independentistes, alguna cosa millor, de més alçada. Infinitament millor que això. I ho saben perfectament. Per això dissimulen: a veure si el 21-D troben la manera de salvar-se i de continuar la fugida cap endavant, quan per manca de legitimitat democràtica ells sols s’han ficat al túnel.
