La ciutat de Terrassa ha estat reconeguda recentment com a Punt d´Interès Artesanal. Aquesta és una distinció que atorga la Generalitat de Catalunya a aquells municipis que tenen un mínim de cinc tallers d´artesans o una tradició artesanal de llarg recorregut. Som davant un reconeixement a la tasca de promoció dels tallers artesans i la seva vinculació al turisme que ha impulsat els darrers anys l´Ajuntament egarenc.
El tinent d´alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat i regidor de Turisme, Amadeu Aguado, s´ha mostrat satisfet per la consideració oficial de Terrassa com a Punt d´Interès Artesanal. “L´Ajuntament veu reconeguda així una tasca que arrenca l´any 2000, quan es va iniciar un projecte de promoció turística que vincula elements estratègics i emblemàtics de la ciutat, de forma innovadora, amb la creació d´una oferta artesana que serveix com a carta de presentació al visitant”, ha comentat Aguado. Amb aquest reconeixement, Terrassa Turisme pot utilitzar el distintiu Segell de Punt d´Interès Artesanal en tots aquells elements on es faci promoció de l´artesania local.
En l´actualitat, un total de 22 artesans del municipi, entre els quals hi ha ceramistes, joiers, pintors i vitrallers, treballen en la creació d´objectes exclusius per a tot tipus de públic, i ho fan inspirant-se en la riquesa i la varietat del patrimoni terrassenc. Es tracta d´uns objectes que es poden trobar a l´Oficina de l´Ajuntament de Terrassa, ubicada a la Masia Freixa, amb un espai dedicat a l´exposició i venda.
Transformació de materials
Per saber com viuen l´ofici i com valoren que Terrassa sigui reconeguda com a Punt d´Interès Artesanal, hem parlat amb tres d´aquells 22 professionals: el ceramista Jacint Comellas, la joiera Clemència Peris i l´ensenyant d´arts plàstiques Carmina Gimeno.
Abans, però, hem de situar quines són les característiques d´un producte artesanal. La primera és l´originalitat del disseny, la qual cosa vol dir que cada peça ha de ser particular de l´artesà i que aquesta l´ha d´identificar. Segonament, l´artesà ha de tenir ofici, o sigui habilitat per al maneig de les eines i els materials. La seva producció no pot ser repetitiva i les sèries que faci han d´esdevenir petites i personals. D´altra banda, l´artesà ha de transformar el material que convertirà en objecte de la seva creació a partir de matèries primeres naturals o productes de la indústria. I, per últim, cada peça haurà de tenir el caràcter de funcional i també ha de ser útil a la finalitat o bé a la funció per a la que ha estat dissenyada.
Per tant, l´artesania requereix tècnica, capacitats i coneixements especialitzats i tradicionals que, en molts casos, tenen el seu origen en una antiguitat considerable i es van transmetent de generació en generació. El ceramista Jacint Comellas confessa que es dedica a l´artesania “perquè realment t´agrada crear, amb independència dels resultats econòmics.”
La ceràmica el va començar a captivar quan una tieta seva que anava a l´Escola de la Llar li va ensenyar una figura que havia realitzat “i em va explicar la feina que hi feia amb el fang, amb el forn. I a mi el foc m´ha atret tota la vida. Encendre la brasa, veure com amb el foc pots canviar la matèria… I un dia em vaig apuntar a les classes de la Montse Seró i vaig iniciar-me en la ceràmica, fins avui”.
Mantenir la il·lusió al llarg dels anys per l´artesania és cabdal, subratlla la joiera Clemència Peris, que també incideix en el factor creatiu. “Qualsevol gamma de productes en la qual treballem procedeix d´un treball creatiu.” A més, un bon artesà ha de tenir una sensibilitat innata, tot i que també és cert que la formació constant esdevé fonamental, com incidia un portaveu de l´Associació d´Artesans de Terrassa, en unes declaracions a Diari de Terrassa amb motiu de la tradicional Fira d´Hivern de la ciutat. El valor de l´oferta formativa dirigida al sector artesà és un aspecte especialment rellevant dintre dels àmbits d´actuació de la Federació d´Associacions d´Artesans d´Ofici de Catalunya (FAAOC), que representa vint entitats i al voltant de 900 socis.
“Souvenirs” de qualitat
Aquestes opcions pedagògiques es tradueixen arreu en una formació ocupacional continuada, un ensenyament reglat en escoles d´art (com l´Escola Municipal d´Art i Disseny de Terrassa) i màsters i postgraus, entre altres.
Però, malauradament, no tot són flors i violes. La crisi també ha afectat aquest sector. Ho resumeix l´artista plàstica Carmina Gimeno: “La feina artesana és feta a mida i, encara que sigui una peça, una obra original i insòlita, sempre és més cara que les fetes a l´engròs. Això, en moments en els que es mira molt el cèntim, fa que el qui encarrega s´ho repensi.”
Malgrat la recessió, una gran sortida de l´artesania és el turisme. La botiga municipal de Terrassa Turisme ha estat pionera, fins al punt que la Generalitat va copiar aquest model de promoció de l´artesania local basat, en el cas de la nostra ciutat, en la comercialització de “souvenirs” de qualitat inspirats en el modernisme, la cultura popular, el patrimoni industrial o les Esglésies de Sant Pere. Han contribuït al catàleg de la botiga turística obres de tots tres artistes, que coincideixen a considerar que l´artesania local és “una bona manera de fer promoció de Terrassa”, i també de donar a conèixer els seus treballs.
Un nou marc normatiu per vetllar pel prestigi i la qualitat
A finals d´octubre va entrar en vigor el desplegament del decret de la Generalitat que regula l´activitat artesanal a Catalunya. D´aquesta forma es configura un marc normatiu adequat i actualitzat que permet instrumentar mesures per acreditar, fomentar i promocionar les empreses artesanes, vetllar pel seu prestigi i per la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el desenvolupament d´aquest sector en expansió arreu.
El decret regula l´activitat artesanal artística i d´ofici que es desenvolupi a Catalunya, excloent l´artesania alimentària, l´artesania de serveis i la producció mecanitzada. Entre les principals novetats, destaca la regulació del Carnet d´Artesà com una acreditació voluntària que expedeix la Generalitat per a la persona que coneix el domini tècnic de qualitat i que desenvolupa una producció artesanal.
Es distingeix entre carnet d´artesà professional (per a qui ho és) i carnet d´artesà cultural, per a qui no exerceix professionalment cap activitat productiva i comercial. El mestratge en aquestes dues modalitats es reconeix en els diplomes de mestre o mestra artesà professional, i de mestre o mestra artesà cultural, que atorga anualment la Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM).
Es creen també els Premis Nacionals d´Artesania per incrementar el prestigi de l´activitat artesanal a la societat i donar visibilitat a l´artesania en el conjunt de l´activitat creativa i productiva del país. Els guardons es convocaran anualment i distingiran persones i empreses destacades en la producció, qualitat, formació, promoció o difusió de l´artesania catalana. Amb la finalitat de promoure´n la comercialització, es crea un distintiu per als establiments de venda, que garanteixi als consumidors que adquireixen un producte autèntic.
