Misericordiae Vultus" (el rostre de la misericòrdia) és el títol de la butlla apostòlica publicada pel bisbe de Roma, papa Francesc, el dia 11 d’abril d’enguany, per convocar un any jubilar extraordinari per celebrar la misericòrdia infinita del Pare del cel i acollir-la amb alegria i agraïment.
La butlla és senzilla i profunda a la vegada com quasi tot el que fa o diu el papa Francesc. Senzilla perquè és comprensible per a tothom, profunda perquè entra a fons en el misteri de la misericòrdia. La reflexió em porta a plantejar quatre temes.
Què és un jubileu?
On es pot "veure" l’acció misericordiosa de Déu en el món?
El jubileu es gua-nya o se celebra?
Indulgència o indulgències?
Comencem per la primera qüestió: què és un jubileu?
En la llei de Moisès s’establia que l’any que seguia a un cicle de set setmanes d’any s’esdevindria un any jubilar. "Després compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l’Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Cada cinquanta anys és un any jubilar" (Lv 25, 8-11a). Un any jubilar era, doncs, un any d’alegria per l’alliberament que afavoria els més pobres, que es veien lliures de tot deute.
La paraula "jubileu" prové "del llatí iubilaeus, al seu torn provinent de l’hebreu yôbel, que significa corn de banya de marrà amb què es donava el senyal d’aqueixa festa, paraula influïda pel mot llatí iubilare, que significa estar content". (Informació extreta del "Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana", del qual és autor el filòleg Joan Corominas). En definitiva un any jubilar és un any de gran alegria perquè podem experimentar el perdó i la indulgència de Déu. A la nostra diòcesi se celebraran diversos actes per festejar de forma col·lectiva el do del perdó misericordiós. Peregrinacions a Terra Santa, a Cracòvia, a Roma, una trobada general diocesana en la festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi, també hi ha una web i s’ha publicat una edició popular de la butlla.
Avui val la pena valorar l’alegria, que ha de ser l’actitud permanent del creient cristià, una alegria que no és gresca ni disbauxa, sinó l’estat d’ànim consegüent a la pau interior que comporta el fet d’acollir la salvació que ve de Déu. Sant Pau exhorta a l’alegria en algunes de les seves cartes: "Visqueu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: Viviu contents" (Fl 4,4) o bé "patim afliccions, però sempre estem contents; ens tenen per miserables, però n’enriquim molts; sense tenir res, som amos de tot" (2Co 6,10). Una alegria que deriva de l’alegria pasqual, que és l’alegria primera i principal: "Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure…" (Lc, 24,41).
En definitiva, doncs, disposem-nos a viure amb una alegria ben plena aquest any jubilar en què celebrarem l’amor misericordiós i oblatiu del nostre Déu.
L’autor és arxiprest
