Senyor Isaac Albert, li he de confessar que, en llegir el seu escrit del passat dia 3, vaig tenir un gran disgust. No per la seva disconformitat amb l’actual tarannà del Centre Cultural, que tothom és lliure d’expressar el que senti, sinó per la manera de dir-ho i precisament per persones com vostè i partits com ERC-MES que tenen alguns dels seus militants tan vinculats al Centre Cultural. Parlo de vostè, que va regentar fins al dia 30 de juliol l’antic bar restaurant del mateix centre; del senyor Josep Forn, que va exercir com a director del Centre Cultural fins al dia 30 de novembre, i de la senyora Carme Labòria, la persona que ens va concedir el permís d’obra, com a regidora d’Urbanisme que era en aquell moment.
L’elecció de les entitats que havien de formar el patronat, la va fer la desapareguda Unnim i la Generalitat, exceptuant el nomenament del senyor Josep Casajoana, d’Amics de les Arts, i del senyor Jaume Ribera, expert coneixedor del traspàs dels actius del banc a la fundació, que varen ser proposats pel patronat actual.
Les nostres reunions mensuals s’efectuen amb total transparència. Facilitem informació econòmica clara, comuniquem tot el que hem fet i donem a conèixer els nostres futurs projectes. Li recordo, i li ho puc assegurar, que no fem res que no hagi estat aprovat pel patronat, i l’Ajuntament n’és un dels patrons.
El consell consultiu, el vàrem formar amb totes les entitats que mostraren interès a incorporar-s’hi. Fan reunions trimestrals i reben la mateixa informació que el patronat, ja que nosaltres mateixos els la transmetem fidelment i ells són alhora el fil conductor que la fa arribar a altres institucions. També és el lloc on es recullen les inquietuds sorgides dels membres que componen l’esmentat consell. Per exemple, el proper any iniciarem un cicle de conferències mensuals que denominarem "90 minuts per viure" i que ha estat una iniciativa del consell consultiu.
Ara tot just fa 2 anys, quan vàrem responsabilitzar-nos de la fundació del Centre Cultural, un dels primers compromisos que vàrem assumir fou l’adequació de totes les seves instal·lacions i estructures per tal d’afrontar nous reptes i assegurar-ne el futur. Per això vam començar a reorganitzar tots els espais, per tal d’aconseguir-ne la màxima utilització. Els canvis més importants que hem afrontat són, d’una banda, el desplaçament de l’aula magna del primer pis a la planta baixa, la construcció del nou restaurant-cafeteria amb façana a la Rambla perquè ajudi a reactivar la zona i tingui una nova porta d’accés al Centre Cultural i, d’altra banda, instal·lar els frescos del pintor Torres Garcia al vestíbul, juntament amb diverses escultures del fons d’art de la fundació. I, ara, només ens quedarà adequar l’espai de l’antic bar-restaurant com a noves oficines del Centre Cultural i de la Fundació Antiga Caixa Terrassa. Tots aquests moviments són els que ens han permès alliberar més de 650 metres quadrats, que actualment ja podem dir que tenim totalment llogats. Els ingressos d’aquests lloguers, més el del nou restaurant, són els que ens han d’ajudar a compensar el dèficit que comporta l’ activitat del Centre Cultural.
I tot això no té per què anar en detriment de les activitats culturals que s’hi continuen desenvolupant, sinó a favor. Permeti’m que li doni un exemple del perquè i com fem les coses. El passat dissabte, dia 5, vàrem fer una gran festa d’ inauguració de totes les reformes. Segur que és d’allò més fàcil pensar i dir: com és que tenint dèficit fan aquesta gran festa? Deixi’m dir-li que encara vam tenir superàvit. Com és això? Senzillament, perquè les aportacions dels espònsors va ser superiors al cost de la festa.
Què pretenc, doncs, explicar amb tot això? Simplement, que hem optat per donar al Centre Cultural la màxima activitat possible, amb un control econòmic molt estricte i de qualitat. El fet de tenir molta activitat és el que ens permet poder aconseguir cada cop més espònsors. Alguns exemples: el banc BBVA cada any ha anat augmentant les seves aportacions a la programació del Centre Cultural; el pintor Romà Vallès, barcelonès reconegut com el millor pintor de l’informalisme dels anys 50 i 60, va fer la donació de tot el seu fons d’art (més de sis-centes obres) a la Fundació Centre Cultural, etcètera. Per què passen totes aquestes coses? Evidentment, perquè al Centre Cultural es treballa amb molta professionalitat i il·lusió, i, tot això es transmet, i, per tant, cada cop hi ha més persones que s’incorporen a aquest nou projecte del Centre Cultural.
Fer el contrari seria aplicar una política restrictiva, que és tant com dir: farem poca cosa per tal d’estalviar, contractarem companyies de baix cost, no actualitzarem les instal·lacions, farem el mínim de manteniment i en definitiva anirem fent la viu-viu… Si aquesta fos la nostra política, possiblement avui estaríem parlant de quan tardaríem a tancar el Centre Cultural.
I de tot això ara en diem "La cultura del totxo"..!
Pel que fa al que vostè anomena "altres branques d’activitat molt més delicades i fàcils d’estimar per la ciutat" sap de sobres que el passat dia 1 varen visitar Fupar i Torres Falguera- la Llar diversos regidors de l’Ajuntament de Terrassa i de l’únic partit que no hi va haver cap representant va ser d’ERC-MES. Allà vam tenir l’oportunitat d’explicar-los tot el que fem, i el que tenim projectat per seguir millorant en la nostra gestió.
Només a la Fundació Fupar actualment estem donant feina i atenció a més de 325 persones amb discapacitat intel·lectual, amb 75 monitors i 45 voluntaris. Aquest any, amb uns ingressos aproximats de 3,1 milions d’euros generats pel treball de la pròpia activitat. Malgrat això, la previsió de tancament per a aquest any es calcula que es farà amb un dèficit, més o menys, de 200.000 euros. Què podem fer per tal d’eixugar aquest dèficit? Augmentar la facturació. Si poguéssim aconseguir una facturació de 3,5 milions, podríem tancar l’any sense dèficit. Però amb això no ens conformem, el nostre objectiu és poder facturar 4 milions d’euros i donar feina a bona part dels sol·licitants de la llista d’espera que tenim en aquests moments. Aquest any, hem guanyat un concurs de jardineria de l’Ajuntament de Terrassa, per un import d’ uns 400.000 euros, i això ja ens permet veure el pressupost per al pròxim any amb una mirada molt més optimista.
A la Fundació Torres Falguera-la Llar, tenim com a funció donar suport a la tercera edat, amb un servei de residència, centre de dia, servei domiciliari, la llar aplicada, el centre de fisioteràpia especialitzada per a la gent gran…, en total atenem més de 4.000 persones i donem feina a uns 125 professionals, més 60 voluntaris. Aquesta activitat per si mateixa ens proporciona guanys. Però, com que la nostra funció no és guanyar diners, els dediquem a l’obra social, donem cobertura a 28 persones amb situació d’exclusió social, suportats amb el benefici del treball de la fundació.
Voldria aprofitar l’ocasió per convidar totes les institucions, associacions, sindicats, patronal, etcètera, a visitar-nos. Per a nosaltres serà un plaer explicar, tantes vegades com calgui, tot el que fem i recollir tots el suggeriments, per tal d’ aconseguir el nostre objectiu primordial: "deixar totes les nostres fundacions encaminades per tal que puguin gaudir-ne les pròximes generacions".
L’autor és president de les fundacions FACT. Centre Cultural, Fupar i Torres Falguera-La Llar
