Tal com era previst, tot i els canvis imprevistos al llarg del 2015 per rectificacions del propi govern estatal, amb efectes a partir de l’1 de gener de 2016, es modifiquen les retencions a compte de l’IRPF de tot un seguit de qüestions, i ens centrem en el tema de lloguers en aquest comentari.
Cada vegada n’hem anat fent esment en aquesta mateixa secció (es va fixar en el 20%, després -de forma intempestiva- al 19,5% a partir del 12 de juliol de 2015 i així fins al 19% a partir de l’1 de gener de 2016).
Això suposa una millora de liquiditat per als propietaris que són arrendadors d’immobles que no són habitatges (és a dir, afecta els lloguers del que són naus industrials, locals comercials, oficines, despatxos, etcètera, però no habitatges).
De totes maneres, cal tenir present que aplicar un tipus menor de retenció no és una baixada d’impostos. Les retencions són pagaments a compte de l’impost sobre la renda, és a dir, quan arriba el moment de fer la declaració de la renda tenim dret a descomptar-nos com a propietaris arrendadors els impostos que hem anat pagant prèviament, en forma de retencions o pagaments fraccionats, que el llogater o arrendatari ha d’haver anat ingressant a Hisenda i per a aquest concepte a compte nostre. En funció dels rendiments obtinguts durant tot l’any i les nostres circumstàncies particulars, l’Agència Tributària ens retornarà part d’aquest import i, si, per contra, no hem ingressat prou durant l’any, ens tocarà pagar.
També s’ha de tenir en compte que, quan una empresa o un particular lloga -com a arrendatari, llogater o inquilí- un local subjecte a retenció, és responsable d’actuar com a “recaptador” i ingressar la retenció corresponent cada trimestre, que són pagaments que l’arrendador del local avança a Hisenda en concepte d’IRPF. Pel que fa a l’impost sobre els contractes de lloguer, al 2016, si no hi ha canvis de darrera hora, serà del 0,5% (sobre la base imposable de la suma total dels lloguers que s’hagin de pagar durant tot el termini de durada del contracte; en els contractes subjectes a prorroga obligatòria es comptaran, com a mínim, tres anys).
Per tant, si signem un contracte d’arrendament d’habitatge, encara que pactem una durada d’un any, en la mesura que la LAU (llei d’arrendaments urbans) estableix una pròrroga obligatòria de tres anys, s’haurà de computar com si fos de tres anys. I això obliga tots els contractes d’habitatge (o dit a l’inrevés tots els que no són subjectes a IVA).
El pagament s’ha d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data de celebració del contracte, mitjançant autoliquidació.
A la Cambra de la Propietat, per conveni signat amb l’Agència Tributària de Catalunya de 29/7/2015, es pot fer tota la tramitació.
Per a ambdues qüestions, que cal tenir presents i en tot cas assessorar-se’n, pot obtenir més informació a la web www.cambrapropietat.com.
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
