Després de sopar miro el telenotícies. Entre moltes notícies, parlen d’un comunicat de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que adverteix del perill de consumir segons quin tipus d’aliments. Aquest comunicat ens avisa del risc de consumir carns processades, ja que, en gran part per causa dels procediments seguits i de les substàncies utilitzades en el procés d’elaboració, poden tenir una influència molt nociva per a la salut: provocar càncer de còlon i de recte. L’advertiment és prou greu per generar temor.
L’OMS és un organisme dependent de les Nacions Unides que té com a finalitat elaborar polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a escala mundial, segons la seva pàgina web. Per tant, les seves indicacions han d’arribar a tots els països i a tots els ciutadans. Els seus comunicats teòricament interessen tota la població del planeta, però a cada país se’n fa una lectura d’acord amb el seu marc de referència. No entraré a fer-ne una anàlisi des de la perspectiva de la nostra societat, ja se n’ha parlat abastament en els mitjans de comunicació social. Però sí que voldria fer-hi alguna reflexió.
Força de les anomenades carns processades tenen un cost econòmic a l’abast de les persones menys afavorides, amb la qual cosa amb comunicats d’aquesta mena s’incrementa el seu nivell d’ansietat davant la disjuntiva d’ingerir un aliment perniciós per a la salut o haver de renunciar al consum d’aquest tipus d’aliment. No hauria estat millor indicar quins procediments són els correctes i quines substàncies es poden utilitzar que fent la mateixa funció no tinguin connotacions nocives? Des del meu punt de vista, els comunicats dels organismes internacionals haurien de ser aclaridors per als ciutadans i guies de bones pràctiques per a les empreses dedicades a l’elaboració d’aquests productes.
Continuo mirant el telenotícies. Ara parlen de les persones refugiades que intenten arribar a la vella Europa fugint de la seva terra. Han deixat casa, pertinences i retalls de vida en la marxa, perquè els bombardejos i una guerra cruel els foragiten. Les imatges d’homes, dones i nens amb la cara que reflecteix el patiment acumulat durant mesos, amb l’estómac buit d’aliment i fins i tot d’aigua, la roba mullada per haver hagut de saltar de l’embarcació en què han fet un viatge plagat de privacions, de perills, de plor, d’angoixa… Nosaltres des de la nostra comoditat debatent sobre els perills que comporta la ingesta d’una classe determinada d’aliments.
En el seu moment, l’OMS va definir la salut com un estat complet de benestar físic, psíquic i social i no solament l’absència de malaltia. Amb aquesta definició de salut no costa deduir que moltes persones al món no tenen salut: si hi ha gana, no hi ha salut possible. Deixem-nos estar de declaracions més o menys benintencionades i pensem en els problemes reals de les persones, i molt especialment de les més vulnerables físicament, psíquicament, socialment i econòmicament.
L’autora és psicòloga i pedagoga i pertany a l’Àmbit Maria Corral d’investigació i difusió
