Dintre del vol lliure, és a dir, el que es fa sense motor, s´han posat de moda dues especialitats ben originals. Una d´elles és l´acroparapent, que consisteix a practicar vistoses acrobàcies a l´aire a una velocitat de vertigen. Vingut de Canàries cap a Terrassa fa només sis mesos, en David García (a la foto), de tan sols 24 anys, és un addicte a aquesta variant des que en tenia 12.
“El meu pare ja volava en parapent i jo em vaig decantar més pel tema de les acrobàcies. Les vaig aprendre a fer veient vídeos al YouTube”, manifesta. Entre el seu extens repertori de piruetes hi ha un espectacular “infinity tumbling entuistat”. Vegeu-ne, sinó, algun vídeo al famós portal web.
“Un gran lloc per l´acroparapent és el poble d´Organyà. Allà hi ha una muntanya que és màgica, perquè gràcies al vent que hi xoca agafem alçades de mil metres. És el que busquem, pujar tant amunt com sigui possible per baixar després fent piruetes”, diu en David que, això sí, confessa haver usat ja 16 cops el paracaigudes d´emergència.
Una altra tendència del parapent és el “parahawking”, una activitat en què l´esportista vola al costat d´aus com falcons. Aquests grans ocells busquen d´una manera natural les bombolles d´aire calent per tal de pujar sense gastar energia, just el mateix que cerca qui està al parapent assegut. Són uns guies amb ales de primera.
