S’acaba de publicar el prestigiós Anuari Econòmic Comarcal 2015, editat pel Grup BBVA. Aquest anuari, el va començar a publicar Caixa de Catalunya fa vint anys, si no m’equivoco, i de sempre l’ha elaborat el prestigiós equip de recerca del Departament d’Economia Aplicada de la UAB, dirigit pel catedràtic Josep Oliver. Com que està ple de bones notícies, no crec que arribi a tenir la difusió que es mereix. Si presentés un balanç del 2014 catastròfic per a l’economia de la comarca, ja hauria tingut grans titulars, i seria citat per tots els aficionats a l’apocalipsi, que són multitud. Però com que no és així i les seves dades poden incomodar els venedors de desgràcies que ja fa una temporada que fan el seu agost -i particularment als Jeremies professionals-, hi ha el risc que l’Anuari quedi perdut a les biblioteques de les facultats. Em permetran, doncs, que resumeixi algunes de les dades que ofereix sobre el Vallès Occidental, per bé que el lector el pot consultar en la seva totalitat a: http://www.catalunyacaixa.com/ docsdlv/Portal/Ficheros/Documentos/Anuari_2015.pdf.
Per començar, cal dir que al Vallès Occidental, el Valor Afegit Brut (VAB) -una de les maneres de calcular el PIB- va créixer en un 2,57%, xifra molt superior al 0,56% de l’any anterior i també més alta que la mitjana catalana, que va ser del 1,52%. I aquest creixement explica que els afiliats a la Seguretat Social també augmentessin un 2,34%, mentre l’atur registrat baixava un 8,14%. Els millors creixements, els dóna la indústria, amb un 1,91%, i sobretot els serveis amb un creixement del VAB del 2,97%, que per al període 2010-2014 ja arriben al 2,55% i al 5,82, respectivament. També és interessant el comportament de la construcció, que si bé creix un 1,18%, cal dir que l’obra residencial ho fa en un 4,77 i la de rehabilitació, en un 3,49%. Si la xifra no creix més és per la reducció de l’obra pública en un 9,22% i la no residencial en un 7,72%. L’atur registrat en aquest sector ha baixat en un 17%. Per acabar, de les moltes dades, totes positives, n’esmentaré dues més. El comerç ha incrementat el seu VAB en un 2,67% i les activitats professionals, científiques i administratives, en un 2,51%. I paro, no fos cas que no m’acusessin de fer agafar un cobriment de cor als qui els convé ser cecs a les millores estructurals de l’economia catalana i, en particular, de la comarcal.
Sé perfectament que aquest canvi de rumb es deu no tan sols a la capacitat de crear riquesa de la comarca, que també, sinó a un enduriment de les condicions de treball que ha permès millorar la competitivitat de la nostra economia. És a dir, que hem millorat estructuralment l’economia a base d’empitjorar el nivell de vida de les persones. Però com que la millora del sistema productiu és condició necessària -però no suficient- de la recuperació del nivell de vida, ens hem d’alegrar que els sacrificis estiguin donant aquests resultats. En part, la crisi de finals de la primera dècada del segle es va agreujar per la raó inversa: el nivell de vida no es corresponia a un sistema de baixa productivitat, a un creixement fet sobre peus de fang, i a la incapacitat política de reaccionar a temps.
Ara estem establint les bases d’un creixement que hauria de ser sostenible i que hauria de portar millors condicions de vida a tothom. Falta molt, sí. Però, tal com està tot, una bona notícia, per petita que sigui, té molt valor.
