Això és el que ens venen cada vegada més. Surt l’Iglesias a tocar la guitarra. La Soraya puja en globus o es marca unes ballaruques, com l’Iceta. En Rajoy es deixa fer un massatge pel "machoman" Bertín Osborne, a continuació del de Pedro Sánchez, que també escala molins de vent i juga al ping-pong. Tothom ha de fer alguna gracieta per entretenir els electors, cada vegada tractats més descaradament com a idiotes, capaços d’entendrir-se amb un polític que petoneja i baveja nens pels mercats mentre decideix dures mesures que castiguen els infants. La desgràcia és que funciona. La crònica rosa, l’entreteniment, s’ha omplert de polítics.
Cada vegada ocupen més espai els seus casaments i relacions socials, i no trigarem a gaudir de la seva vida sentimental oculta: això és encara un tabú al nostre país, però qui juga a l’espectacle acaba tard o d’hora amb la bragueta oberta davant de l’audiència. Tot sigui per esgarrapar uns vots… Clar que encara queden illes de política seriosa i responsable, però són això, illes. Es va fent cada vegada més superficial el missatge, tot es va reduint a una qüestió de simpatia o gràcia, de si saps fer dos ous ferrats segur que podràs negociar un tractat internacional… I sobretot, sobretot, que no es parli mai de passar comptes. Mas ha obert camí: no hi ha res com fer campanya dissimulant sobre tot el que has fet o no has fet els anys anteriors. Promeses electorals? Ni idea, però si vol li toco una cançó molt bonica a la guitarra o li ensenyo el meu pis o m’apunto a escalar una muntanya. Així és com ens volen, tontets i entretingudets amb la tele. Per això després del 20-D tindrem "más de lo mismo", però amb quatre retocs cosmètics. I si cola, que colarà, vint anys més.
