No ens busqueu el proper dissabte a la inauguració del flamant “nou” Centre Cultural de Terrassa. Esquerra Republicana i el Moviment d’Esquerres no hi assistirem. La proposta temptadora d’una nit de canapès, focs d’artifici i gaudir de “Giselle”, un clàssic del ballet curiosament basat en nobles que es disfressen de pobres… Bé, no ens ha acabat de convèncer. De fet, temem que confirmi els nostres pitjors pronòstics.
Quan fa dos anys es va constituir la Fundació Antiga Caixa Terrassa per salvar l’obra social de l’entitat ja ens vam emprenyar. Malgrat les bones paraules i la voluntat (ara novament reiterada) d’obrir l’entitat a la ciutat, la realitat va ser ben galdosa: l’Ajuntament de Terrassa, la Cambra de Comerç de Terrassa, la Cambra de la Propietat Urbana, Mútua Terrassa, la Fundació Busquets, el Col·legi d’Advocats de Terrassa, l’Institut Industrial de Terrassa, la patronal Cecot… i la cultura? I la ciutat? És a dir, la representació pública reduïda als de sempre i amb l’Ajuntament socialista fent la gara-gara i sotmetent-se al suposat poder establert.
La resta de la ciutat va quedar reduïda aleshores a un consell consultiu sense poder executiu, a qui se li presenten les decisions del patronat perquè les beneeixi. Així és com el consell consultiu ha conegut aquesta flamant remodelació del Centre Cultural i l’impacte de la seva opinió en el mateix es podria resumir amb una simple xifra: zero.
I, si ens posem a parlar de xifres, és aquí on tot plegat trontolla. Mig milió d’euros (sospitem que ha estat molt més) per remodelar un espai cultural a força d’invertir en totxo. Una inversió inquietant en una fundació deficitària ja en els seus inicis i de la qual pengen i subsisteixen altres branques d’activitat molt més delicades i fàcils d’estimar per la ciutat com és Fupar.
Més de mig milió d’euros que, s’assegura, es recuperarà en un termini de set anys a força del lloguer d’espais per a usos administratius, del restaurant-bar amb terrasseta, de les noves sales de reunions i de l’aula magna. Com podeu comprovar, les típiques funcionalitats d’un equipament cultural… Perquè, ja que el Centre Cultural se suposa que és un equipament cultural, no seria lògic enfocar-lo com a tal?
D’acord que el seu aspecte exterior sigui més el d’un centre de convencions i congressos, però de moment, que nosaltres sapiguem, es tracta d’un equipament cultural i l’Ajuntament té l’obligació que, en sigui qui en sigui el responsable, s’utilitzi com a tal. Replantejar-ne l’ús? Com vulguin, ja sabem que aquí als terrassencs i terrassenques ens tenen només com a “òrgan consultiu”, però no ens venguin gat per llebre.
Al final, però, tot encaixa: per què va caure l’antiga Caixa Terrassa? Pel totxo. Amb què confon l’Ajuntament la cultura a la ciutat? Amb totxo. En què s’inverteix per salvar el Centre Cultural? En totxo!
Vella forma de fer negoci, vella forma de gestionar les entitats. Amb la recança perpètua que qui acabi pagant l’amor al totxo no sigui la ciutat que se n’havia de beneficiar.
L’autor és portaveu del Grup Municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa
