Aquest diumenge hem començat un nou any litúrgic amb l’inici del temps d’Advent, les quatre setmanes que ens condueixen i ens preparen per a la celebració del naixement de nostre Senyor Jesucrist. Aquest Advent del 2015, a més de les característiques pròpies d’aquest temps, sobretot l’espera del Salvador i l’esperança d’acollir-lo novament en les nostres vides, estarà marcat per un fet rellevant a més de l’inici de l’Any de la Misericòrdia: es compleixen els cinquanta anys de la clausura del Concili Vaticà II, que tingué lloc a la basílica de Sant Pere el 8 de desembre de 1965. El Concili Vaticà II fou convocat pel papa sant Joan XXIII, i per això se’l considera el seu principal llegat, una iniciativa considerada com a revolucionària que els seus predecessors mai acabaven de convocar perquè la idea solia quedar sempre en estudi a les comissions consultives. El "Papa bo" actuà finalment i convocà el Concili per sorpresa, posant en marxa un procés renovador que arriba fins als nostres dies.
El canvi d’actitud de l’Església va ser molt significatiu: es reconegué la llibertat religiosa, es varen recompondre les relacions amb jueus i musulmans, s’obriren les portes a l’ecumenisme, la projecció a l’exterior es caracteritzà sobretot per la "Alegria i l’Esperança". L’ús de les llengües vernacles en la litúrgia va permetre que centenars de milions de catòlics entenguessin per fi les lectures de la missa. El concili va posar al primer pla la crida universal de tots els batejats a la santedat plena i a la responsabilitat evangelitzadora. Es va donar un relleu més gran al laïcat. Sant Joan XXIII va morir l’any 1963, sense arribar a concloure el concili. Caldrien dos anys més de treball fins al 1965. Portar a la pràctica un concili gegantí és un procés lent, però el missatge renovador del Vaticà II segueix obrint-se pas.
Una altra herència de sant Joan XXIII és, sens dubte, la passió per la pau. Pocs dies després de començar el concili el dia 11 d’octubre de 1962, la crisi dels míssils de Cuba va posar el món a la vora d’una guerra nuclear entre els Estats Units i la Unió Soviètica. El Papa intervingué en públic i en privat davant dels caps d’Estat fent una crida a la responsabilitat per evitar els horrors d’una nova guerra. El conflicte es va solucionar i a la primavera següent sant Joan XXIII presentava al món l’encíclica "Pacem in terris", una fita en el protagonisme dels cristians en la recerca de la pau.
L’any 2012, en celebrar el cinquantè aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II, el papa Benet XVI convocà un Any de la Fe i recordava unes paraules de sant Joan Pau II en la seva carta apostòlica "Novo millenio ineunte", en què qualifica el concili com "la gran gràcia de la qual s’ha beneficiat l’Església en el segle XX" i com "la brúixola segura per orientar-nos en el camí del segle que comença" (n. 57). El mateix Benet XVI reafirmava en una altra ocasió que "si el llegim i l’acollim guiats per una hermenèutica correcta, es pot convertir cada vegada més en una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església". A aquesta renovació ens convida el papa Francesc demanant-nos que siguem sempre una Església missionera o "en sortida", enfortida en la seva fe i llançada a l’evangelització, és a dir, a fomentar la fe en aquesta hora de crisi de creença per a molts.
L’autor és bisbe de Terrassa
