Terrassa

Les varietats de llenties

La més grossa: Reina
I la més consumida, potser perquè és grossa i molt plana. També es coneix com a “castellana” o “rossa”. És de tonalitat clara i descolorida, que s´enfosqueix amb el temps. La major part de la producció es concentra a Castella-la Manxa. És una varietat molt preuada a la cuina perquè és molt resistent a la cocció i no s´acostuma a trencar. Són riques en proteïnes, hidrats de carboni i fibra. També contenen vitamines (“A” B1 B2, B3, B6 i “C”, “I”), minerals (potassi, fòsfor, calci, ferro, zinc, seleni i magnesi) i una notable quantitat d´àcid fòlic.

Petita i de ràpida cocció: Pardina
És una varietat petita i es desfà amb facilitat si passa el temps de cocció, perquè és molt farinosa i molt saborosa. Aquestes qualitats fan que sigui la idònia per fer guisats d´una manera molt ràpida. El seu nom de “pardina” respon a la tonalitat marronosa de la llavor. Una de les més reconegudes és la llentia pardina que es cultiva a Tierra de Campos (Castella i Lleó), amb Indicació Geogràfica Protegida.

Menuda i verda: Verdina
També és coneguda com a llentia (verda) de Puy, el nom de la regió francesa d´on és originària. Per això a Espanya és coneguda com “llentia francesa”. La seva mida és petita i el seu color varia entre el verd i el verd groguenc, amb taques fosques. És potser la varietat més utilitzada per fer purés i cremes, tot i que a Castella-Lleó és la varietat que es fa servir per fer les amanides i els guisats, que es preparen coincidint amb els dies que fan la matança del porc.

Sense pell: Vermella
És originària de Sudamèrica i la seva característica tonalitat i agradable sabor i textura han fet que sigui una varietat cada cop més triada per fer cremes. Té els mateixos valors nutritius que la resta de llenties, però és de fàcil digestió perquè ja ve pelada, la qual cosa facilita una ràpida elaboració perquè no cal remullar-la. És un dels productes recurrents a la gastronomia índia, que la utilitzen per fer el “tarka dal”, una barreja de llenties amb espècies, i hi ha qui l´aprofita per preparar un “hummus” molt saborós.

To Top