Les empreses de caràcter social no són una novetat. De fet hi ha moltes organitzacions que s’han creat per a satisfer necessitats socials. Sempre hi ha hagut persones que han tingut inquietuds emprenedores i socials alhora, i que han mobilitzat recursos per tal de resoldre problemes no resolts a persones menys afortunades. En països en vies de desenvolupament, on la sanitat i l’educació no són serveis a l’abast de tothom, s’han anat creant iniciatives que han fomentat l’educació, i una sanitat de mínims. Moltes vegades aquestes organitzacions s’han constituït mitjançant figures jurídiques específiques, com ara ONGs, associacions, o fundacions, i moltes vegades una de les figures clau per tal de poder desplegar les seves activitats ha estat el voluntariat. Persones que han donat el seu temps a la causa, i també associats o els col·laboradors puntuals, que han aportat recursos monetaris, de manera continuada o de manera esporàdica. Les iniciatives solidàries són molt importants per tal que tothom pugui sentir que fa alguna cosa pels altres. I la majoria aconsegueixen finançament a base de petites aportacions de cadascú, tant en diners com en recursos, o temps.
Però en el món de l’empresa convencional, també han anat creixent les demandes sobre el perquè d’una determinada empresa, juntament amb el com les fan determinades coses. Com tracten als empleats, als proveïdors, i perquè prenen les decisions que prenen. Sembla que el sentit de l’empresa com una màquina de fabricar diners pels accionistes ja no es sosté, si més no, amb tanta facilitat com abans. Fins i tot el món de la banca no ha quedat al marge d’aquestes demandes i ha hagut de demostrar que fa coses amb els diners que no són només engrandir les butxaques dels accionistes. Una de les maneres amb què les empreses han incorporat aquest tipus de demandes és amb l’anomenada Responsabilitat Social Corporativa, demostrant de quina manera reverteixen part dels beneficis obtinguts en projectes de caràcter social que beneficiïn la societat de manera general. Moltes empreses creen projectes perquè hi creuen i per tant els projectes de responsabilitat social tenen aleshores ànima.
Maquillatge
En altres casos és pur maquillatge per demostrar que es fa alguna cosa, però en realitat l’empresa mostra contradiccions ben obvies creant alhora projectes d’aquesta mena mentre es prenen decisions perjudicials per altres grups d’interès en la seva activitat convencional, deslligant la responsabilitat social de la seva activitat quotidiana. Però el cas de les empreses socials va més enllà. Es tracta d’iniciatives que des del moment de néixer ja tenen una missió social. Això no vol dir que els inversors renunciïn a guanyar diners. Es tracta de casos on la missió de l’empresa conté el fet de solucionar una necessitat social, i per tant, no una necessitat d’entreteniment que persegueixi el lucre i prou. En una empresa social s’exposa amb més claredat el perquè de l’empresa, la seva raó de ser i existir. Es tracta d’organitzacions amb ànim de lucre, per tant, no són fundacions, ni tampoc ONGs, ni tenen perquè tenir una determinada forma jurídica (com seria el cas de les cooperatives), però sí que tenen la missió de crear valor social, a través de solucionar necessitats que actualment no es troben cobertes, donat que no es tracta de mercats atractius per a maximitzar beneficis, sinó només per treure’n un guany modest. Guany modest que pot acabar reinvertint-se en l’empresa i no a les butxaques dels inversors. Aquesta manera de veure les empreses té molt sentit. Perquè no s’exclou la possibilitat de guanyar diners, però en canvi no es prioritza per damunt de tot, i al preu que sigui. S’intenta que el què fa l’empresa aporti valor, i que encara que els guanys en altres sectors serien més grans, s’escull aquest perquè dona sentit i valor al què un fa a l’empresa. Aquesta manera de crear empreses està en alça i es fa més necessària que mai.
L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
