Quatre presidents? Quatre copresidents? Una coordinadora de presidents, vicepresidents i consellers "estrella"? Quatre semipresidents o quasipresidents? Per creativitat i innovació s’ha de reconèixer que no quedaran.
Aquestes són algunes de les fórmules que ara mateix hi ha sobre la taula per pactar una majoria a Catalunya. Tot gira al voltant d’un nom per a la presidència: la resta és absolutament negociable, sense manies.
Diuen que tot això és per formar govern, però no en fem ni cas: els governs es formen d’una altra manera. Així l’únic que es fa és posar les bases per al desastre. Com aquella brillant idea de fer una moció de confiança a mig mandat. En fi. A saber quantes fórmules creatives, innovadores i psicodèliques tenen en marxa, secretament, per tancar un acord impossible i "dirigir la transició nacional". Una transició que, en aquestes mans, va directa a un esvoranc de proporcions escatològiques. Entre altres coses per la seva tossuderia a no acceptar que no tenen mandat democràtic (ni legal, però això es podria substituir per una majoria clara) per fer el que fan. Les presses els han perdut, i els càlculs estratègics que han fet es revelen d’una feblesa alarmant. Per això estan disposats a inventar el govern coral, rotatori, submergible, modular, escalable… O el que més convingui, encara que no serveixi per governar ni construir res. I així, ni més ni menys, es proposen liderar una "transició nacional", tirant pel dret cap al no-res. Trist espectacle…
