Jo vaig ser un dels incauts que van comprar un habitatge al Vapor Gran pensant que formaria part d’un projecte de ciutat que, sota el qualificatiu de "nou", desenvoluparia una zona residencial amable i accessible, una zona comercial innovadora connectada amb el centre tradicional i uns equipaments que millorarien la participació ciutadana. Han passat deu anys des que m’hi vaig instal·lar i la realitat ha evidenciat que el paradís que es va publicitar tenia problemes d’accessibilitat per una concepció urbanística llastada pel desig de monetitzar amb rapidesa les inversions immobiliàries; l’administració local hi va anar a remolc (com en tantes altres ocasions) perquè es va pensar en gran com si Terrassa tingués una potencialitat infinita. La crisi va fer la resta.
Fa poc més d’un any l’Ajuntament confià en l’arquitecta i mediadora veïnal Itziar González perquè fes una diagnosi col·laborativa amb tècnics municipals i especialistes en disseny d’espais urbans, així com amb veïns i comerciants de la zona. El fet mateix de la seva contractació, i de la seva encertada renovació en aquest mandat, suposa el reconeixement implícit que el govern del PSC es va equivocar por enèsima vegada en prometre una connexió amb el centre de tota la vida que no s’ha materialitzat, un comerç complementari que només sobreviu per l’heroisme de molts emprenedors, una recollida pneumàtica que no col·locà Terrassa al segle XXI sinó que abandonà el Vapor Gran al XIX per les olors i el desordre en els punts de recollida de les escombraries, un centre cívic que es quedà en casal, etcètera. El passat aquí queda per a reflexió col·lectiva, toca mirar cap endavant. Des de Ciutadans tenim clar que qualsevol acció per dignificar un espai, que té molts atributs per ser un referent per a tots els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat, passa per inserir-lo en una visió integral que té a veure amb un nou ordenament urbà de la ciutat, passa per atendre les iniciatives ja plasmades sobre el paper fruit del consens de veïns i comerciants, passa per arribar a acords amplis entre les forces polítiques del Consistori per tirar endavant els diferents projectes, passa per mantenir aquesta mirada de futur però sense descuidar el més immediat, com pot ser la inseguretat d’alguns espais, la neteja i el manteniment, problemes per altra banda ma- lauradament comuns a altres llocs de la ciu- tat.
El Vapor Gran podrà reinventar-se sense necessitat de grans recursos, però hem d’aconseguir que sigui patrimoni de tots els habitants de la ciutat, com a punt de trobada i accés al centre més tradicional. Per això no han de quedar en sac foradat els esforços d’Amics del Vapor Gran, un exemple també de col·laboració entre veïns i comerciants que s’hauria de replicar; només des del consens ciutadà es pot interpel·lar a l’administració amb força suficient com per influir en les polítiques públiques, aquesta és una manera de participació de primer nivell.
Els ciutadans del Vapor Gran ja s’han manifestat i han expressat amb claredat com volen que sigui el seu barri, ho han fet de manera organitzada i respectuosa, reivindicant el propi sense oblidar el conjunt de la ciutat, sense pressa però sense pausa, sense exigències però amb determinació; que un mal ús de la política no desbarati tan bon sentit emprat.
L’autor és el portaveu del grup municipal de Ciutadans (C’s)
