Carles Viver i Pi-Sunyer, magistrat, exvicepresident del Tribunal Constitucional, president de l’Institut d’Estudis Autonòmics, col·laborador de la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i conseller assessor de la Transició Nacional de la Generalitat, per a més senyes terrassenc, que en el projecte de l’expressada transició va donar seguretat i garantia jurídiques al full de ruta per la independència, en aquests moments de paralització i decepció, trobo a faltar la seva veu. Tots sabíem que construir un bastiment per portar a terme el procés d’independència iniciat pel president Mas, impulsat per la societat catalana en repetides manifestacions, seria un camí difícil i es presentarien moltes dificultats, sabedors que ho fèiem contra l’Estat i amb l’experiència soferta amb l’Estatut d’Autonomia, però confiàvem que, amb l’entramat que s’havia preparat i amb l’assessorament d’especialistes, existien garanties d’una certa solidesa. Ara que el procés s’encalla, encara que per motius coneguts, m’agradaria saber si la desaparició visible de Carles Viver ha estat circumstancial o motivada.
La negativa de la CUP a donar el seu vot al candidat Mas era previsible i anunciada des del principi, podia ser una tàctica, però, en tot cas, han estat conseqüents. Durant molts dies han anat tenint reunions amb els representants de Junts pel Sí, sense que hagin transcendit i no sabem si han estat una pèrdua de temps o s’han fet concessions amagades, en aquest cas cal que els votants les coneguem, ja que els pactes secrets pertanyen a altres règims del passat, ara volem llum. La CUP es més que un partit polític, és un moviment que impulsa un canvi social, en molts casos apreciable, però és difícil que pugui governar algun dia i, encara més, si sempre han de consultar a les seves bases. Per tant, és arriscat establir pactes quan s’autoproclamen contraris a qualsevol sistema. Les concessions que pel seu compte ha fet el senyor Mas de cedir atribucions a altres persones per al govern em semblen desencertades i dilueixen la seva pròpia imatge. Certament no és bo haver d’arribar a una altra convocatòria d’eleccions, encara que tal vegada coneixerem noves opcions, però rebaixar-se a les continuades negatives de la CUP pot resultar un descrèdit.
L’impediment que s’ha trobat el president Mas per ser novament investit, l’hem atribuït únicament a la negativa de la CUP a donar-li suport, però en realitat el motiu inicial ha estat la falta suficient de vots obtinguts en les passades eleccions, però com que no estava previst el retrocés se n’ha obviat la causa. Si analitzem serenament la situació hem de convenir que el Parlament ha quedat dividit, quasi paritàriament, entre els que el van votar per la independència i els que no. El senyor Mas, que haurà de governar per a tots ells si vol ser president, hauria de fer un acostament al centre on hi ha el gruix de la ciutadania, contràriament ho ha fet amb l’extrema esquerra, que l’ha apartat de la centralitat i dels seus propis votants. Em sembla equívoc buscar suport de la minoritària CUP, quan cal obtenir-lo de la societat que sosté el major pes econòmic i productiu del país, que en aquests moments és imprescindible i està insinuant una retirada, sigui certa o de "farol". En aquests moments per aconseguir uns ideals cal preservar també l’economia.
Paral·lelament a analitzar el que ens passa, cal preveure el que ens ve a sobre, ja que l’ombra de l’Estat, de la mà impertorbable i lenta del senyor Rajoy, no s’aturarà.
És una hora de dubtes i sense notícies de Carles Viver.
